Parlo poc

Últimament reflexiono molt en silenci i poc en veu alta o en lletra escrita.

Avui només vinc a deixar constància que tinc un constipat de cal déu i, aquesta tarda, una entrevista de feina molona. I una energia extrema i una americana negra de puntets blancs per petar-ho màximament.

Les màquines de Sants

Avui hi ha un article a La Vanguardia que ve a dir que l'estació de Sants és un caos i tercermundista, que es col·lapsa i que és una estació impossible. Un dels principals problemes és que falten taquilles, i jo crec que hi ha molta gent que no sap que hi ha coses que les poden fer a les màquines. És veritat que les màquines no sempre funcionen a la perfecció, però puc dir que gairebé sempre anem més ràpids comprant nosaltres mateixos que fent la cua. Diu l'article que hi ha tants tipus de màquines que provoquen confusió, així que en aquest post (que em sembla que llegirà poca gent) pretenc explicar una mica què fa què. Fa dues setmanes que tenim les màquines taronges, així que també anirà bé per als usuaris habituals.

Arribem a Sants pel mig, passadís central, sis màquines grises de rodalies. Les velles, les de sempre, són com les vermelles i grises que hi ha per totes les estacions. Venen bitllets de rodalies, bitllets amb descompte de targeta daurada, abonaments de Renfe i d'ATM (T-10, T-Mes, blabla), productes combinats per al dia (anar+tornar+entrada a Port Aventura, Illa Fantasia, Vall de Núria i més) i són les que treuen també el combinat de rodalies gratuït quan arribes amb trens de llarga distància. Quan treus el bitllet, tens dues hores per passar pel torn abans que caduqui. I en el bitllet d'anada i tornada, la tornada dura fins a finalitzar el servei del dia següent de comprar-lo. No es poden comprar bitllets amb altres descomptes, s'haurà d'anar a taquilla. Per als productes combinats amb parcs temàtics i museus variats per altres dies, també a la taquilla. De la R3, només deixa comprar fins a Vic.

A la zona de l'Ars i el Calzedonia hi ha la part dels trens de llarga distància, i les màquines liles que hi ha allà són tant per imprimir bitllets amb el localitzador com per comprar bitllets, pel dia o per altres dies, amb targeta de crèdit. Al davant de les vies 11-12, davant del punt d'informació, n'hi ha una igual.

Enfilem cap a la dreta i davant de les taquilles trobem les taronges. Màquines noves de fa un parell de setmanes, venen tant rodalies com mitja distància. Només treuen bitllet per al dia, amb dues hores per gastar-lo, i no fan descomptes de targeta daurada ni de carnet jove. També venen abonaments d'ATM. No fan el combinat de rodalies. Per comprar, hem de teclejar la destinació al teclat, i prémer fort i fent el cop, perquè el tipus de pantalla reacciona a la pressió. Tries el tren que vols i pagues. Els horaris de trens que tenen els regionals del sud són els de sortida d'estació de França, sumeu-hi deu minutets més. S'ha de dir que aquestes màquines taronges encara s'estan acabant de perfilar.

Seguint cap al fons, al costat de la botiga del Barça, hi ha quatre màquines vermelles i grises que són iguals que les de rodalies del centre de l'estació. La que toca a la botiga a l'esquerra acostuma a agafar totes les targetes.

I entre les dues fileres, al fons, les liles de mitja distància de tota la vida. Venen bitllets per al moment i per altres dies, i abonaments. El bitllet d'anada i tornada funciona com el de rodalies, només fins el final de servei del dia següent a l'anada. El que es pot fer és canviar l'origen i comprar l'anada del nostre destí a Sants. Ofereixen possibilitat de fer descompte de carnet jove i de targeta daurada.

I ja està.

Les taronges agafen bitllets de cinc nous, les altres no.
Cal fixar-se en el canvi que tenen les màquines i no provar vuitanta vegades si entra el bitllet de vint. A sota ens apareix què accepta i què no.
De vegades el targeter falla, proveu una altra màquina. Les noves no solen fallar.

I si no esteu segurs de ser on sou, pregunteu al personal d'informació de l'estació, és a dir, a mi i als meus companys.

Algun dubte? :)

Agost entre vies i andanes. Tornem a treballar.

O no et truquen de cap lloc o en un dia reps set trucades de feina. Set en un dia. I vas a una, vas a l'altra, vas a la següent, fins que en reps una que és un sí o no. Acceptes la feina o no. Fots el cervell a cent per hora durant cinc minuts i dius que sí, que acceptes, que hi seràs l'endemà amb tota la il·lusió del món. I un cop has fet això, tornen a ploure trucades i empreses guais que et volen entrevistar. I amb un nus a l'estómac, a la gola, al cor o on sigui, els has de dir que et sap greu, però que l'agost ja el tens cobert i que fins l'1 de setembre res.

Sí, senyors, perquè dilluns anava a una entrevista maca en una empresa grossa i bona a Almeda i passant per Sants pensava "veus, aquí sí que hi estaries bé, treballant-hi.." i com per art de màgia mentre dino em truca una noia d'una empresa subcontractada de Renfe que si vull ser informadora a Sants les tardes d'agost. O sóc bruixa o sóc bruixa. En un primer moment dubto perquè fins les 10 de la nit.. Però què coi, m'encanta, de cap a la piscina. De fet, informar al tren és una cosa que faig des del segon dia que vaig agafar un tren. No, segon no, però des del desè. Gent perduda i un vostè vingui amb mi. Estrangers i un yes, yes, this is your train. No, senyora, estació de França no va a França, ha de buscar Cerbère. No para a Granollers, és directe. Sí, sí, al Clot sí. Per anar al Clot pot agafar els de la costa, també. I així cada dia. Doncs ara em pagaran per això.

Per això i molt més, de fet, perquè com que és Sants, que jo encantada que sigui al mig del meollo, eh, hi ha gent que l'han enviat a Tordera i no hi vaig ni loca, doncs com que és Sants, m'he d'estudiar totes les línies, de rodalies i de regionals, totes les zones, de Renfe i d'ATM, a sobre (que ja em diràs quines ganes de liar al personal fent zones diferents!). Tipus de bitllets, què convé més, com funcionen les màquines, i com funciona tot el sistema de Devolució Express. Els regionals em costaran. La R4 m'està costant. I mirar quin bitllet convé també em costarà. Però n'aprendrem :) Ai, Sants, una estació que fa temps no volia ni trepitjar perquè em perdia i des de les obres de Passeig de Gràcia (i de fet, des d'abans, pel McDonald's i els lavabos) s'ha convertit en la meva segona casa. I encara més que ho serà a l'agost.

Agost encaminat. Qui sap si al setembre hi ha manera de continuar. Seguirem enviant el cv a tort i a dret per si de cas. De moment, l'agost està cobert. Ens veiem entre vies i andanes.

Aturats again

L'alegria del penúltim post que m'enviava a treballar va durar poquet, molt poquet, unes dues setmanetes, o el que és el mateix, cinc jornades laborals o, el que és el mateix, vint-i-quatre hores de feina. Resulta que els senyors d'Adecco i els del Barça no es van entendre, van contractar massa gent i de cop van veure que uns quants sobràvem i au, patada al cul amb la mínima excusa.

El que passa que no sé si em va anar bé, ja, perquè encara que la feina era maca maquíssima, i que m'encantin tot aquest tipus de feines i siguin ideals i creats per a mi, no sempre es tracten de la millor manera i es tenen les millors condicions, i de les vint hores setmanals que ens havien promès, amb la retallada de personal, en vaig acabar fent vuit. En fi, que sobrava gent. Doncs adéu, tu. Amb pena, perquè encara no m'havia comprat res del Barça, i perquè ser el Barça i la cara del club i tot això doncs era guai, perquè els turistes eren la bomba, perquè la gent venia simpàtica i alegre, amb pena, sí, però adéu.

I ara seguim al mar de currículums enviats, de mails, d'ofertes de feina trobades i esperades amb il·lusió, de trucades de números estranys i de visitar empreses estonetes curtes, el que dura l'entrevista.

Ja són quatre les entrevistes fetes i una que tinc demà, així que amb alegria, a veure si ens n'acabem de sortir.. :)

A treballar! :)

Sí, senyor, quatre mesos menys un dia són els que he estat sense feina. S'acaba el drama de l'última entrada, s'acaba el drama de buscar buscar i buscar i no trobar res.

Si un divuit de febrer em deien que el dinou no calia que tornés, demà, disset de juny, començo formació al Camp Nou per fer d'informadora als socis i als turistes que passin per allà (que en deuen ser molts, perquè el Museu del Barça resulta el més visitat de Catalunya!). Després de quatre mesos, aterro en una feina que sembla feta a mida per a mi, que clava a la perfecció la meva personalitat.

En aquest temps he canviat de look, i he canviat per tant tres vegades la foto del currículum, he canviat també l'estructura del currículum gràcies a una bona orientadora laboral, he canviat el LinkedIn, he actualitzat Infojobs, he omplert fulls amb dates, hores i llocs de cites d'entrevistes i, sobretot, he trobat ofertes i ofertes i ofertes que han acabat a Et trobaré feina.

Ofertes que han fet que em motivés, perquè si bé l'última entrada era depriment, avui escric amb la màxima il·lusió, perquè aquell grup de Facebook és màgic, perquè és gent estupenda, perquè cada setmana hi ha cinc persones mínim que fan contractes gràcies al seu creador, el Josep Azemà. Un deu per la iniciativa, un deu per la gent que col·laborem buscant i compartint, un deu per la recepció dels que hi ha i per les experiències que s'hi comenten. Gent maquíssima a qui seguiré ajudant encara que no m'hi dediqui compulsivament com ara, que estic mirant Loquo cada dos per tres i quan vaig pel carrer miro tots els cartellets de les botigues (i al final resulta que hi ha els horaris de la botiga o hi diu "wc solo para clientes").

El cas és que ara les webs de trobar feina estan bastant saturades, però tot és anticipar-se a tot. Veure l'oferta de pressa, contestar de pressa, escriure una carta de presentació súper motivada i no esperar que tinguin cent persones inscrites. I això es fa amb una gran xarxa de contactes. I a Twitter s'hi fan contactes, encara que el meu pare sempre digués que eren xorrades. Doncs aquest cop li toca menjar-se les paraules, perquè si demà no estaré enviant currículums serà per un bon noi twittero que va pensar en mi en el moment adequat. Merci, de debò. Suposo que el karma et torna tot allò que dónes. I jo m'ho he currat bastant aquests dies, perquè la felicitat d'algú que obté un sou gràcies a un cable teu és immensa. Doncs mira, ara em toca a mi.

I au, vaig a triar roba, que per visitar Can Barça s'ha d'anar estupendo. Els que encara busqueu, paciència, calma, i molt de morro, que tot arriba. Rastregeu fins l'últim racó d'internet i dels carrers de Catalunya (et trobaré feina us hi ajudarà) i veureu que vindrà :)

I VISCA EL BARÇA!

Maldecaps de ser a l'atur

Dissabte farà tres mesos que no treballo. Tres mesos de la reunió amb el jefe d'Anglaterra, l'Andy, que va començar amb un "it's hard to say this, guys.. We are closing Barcelona today". Tres mesos d'una plorera desconsolada i desmesurada que deixava entreveure un petit somriure que deia "no et preocupis, que d'aquí res trobes una cosa molt millor".

D'aquí a dues setmanes treballo, deia. Si a finals d'abril no he trobat feina pillo un avió i piro, m'és igual on, deia. I mira'm, mitjans de maig, tres mesos i seguim igual. Aturats. I ni tan sols sóc una de la gran llista d'aturats del país, perquè no el cobro, l'atur, encara. I el compte corrent que va baixant.

I si al principi, l'estiu passat, em limitava a buscar traductors i guies turístics, ara l'únic filtre que tinc és província de Barcelona, i anar passant llista intentant trobar una feina que combini públic amb idiomes. És que amb una botigueta on es parli anglès em conformo. Cambrers no, que el meu equilibri no és gaire bo, però no ho sé, tu.. tan difícil és? Tot és ple de comercials a porta freda i informàtics que sàpiguen de llenguatges i programes estranys, a més d'administradors i gestors d'empreses.

Hi haurà qui em digui que no em puc queixar, que he fet onze entrevistes i que a moltes d'altres he dit que no perquè he volgut. Però tots tenim un llistó, unes línies vermelles, uns topes que no passem, coses que no ens encaixen amb el que busquem. Perquè vulguis que no, una feina són vuit hores al dia, és sobre el que gira una vida. I les entrevistes només són oportunitats, que si no arriben a bon port queden en res..

I així duc tres mesos amb la mateixa rutina, sense saber si serveix de gaire. D'Infojobs molts t'accepten i només et truquen els timos o els becaris, Laboris ja vaig plegar perquè és inútil, Infoempleo encara espero que contestin, Adecco sempre negatiu, de Loquo ningú contesta cap mail, a Yaencontre només hi ha jefazos, igual que a Linkedin, el Feinaactiva del SOC cada dia va més lent, Infofeina no veig que pengin coses noves, igual que Turijobs, a Twitter encara vaig trobant cosetes..

I si jo no tinc sort, potser en pot tenir un altre, així que les ofertes que vaig trobant que no encaixen acaben penjades al Facebook de Et trobaré feina (que acaben a Trobarefeina.com), ofertes directes sense intermediaris per veure si algú dels que som al grup se'n pot beneficiar. Que hi ha qui diu que perdo el temps però és que, de moment, em consten tres casos de gent que té feina gràcies a una oferta que he copiat jo, i això no té preu :)

En fi, tres mesets que esperem que no en siguin quatre.. Teniu la simpatia i xispa personificades amb cinc idiomes, senyors de recursos humans, què més voleu?! Va, que ens ho passarem bé! Contracteu-me! :)

Adéu, Cornellà. Bye, Webcertain.

Vive siempre con ilusión,

si cada día tiene diferente color.

Porque todo llega a su fin,

después de un día triste nace otro feliz.

I què, senyors, i què si un client no ha pagat, hem tancat l'oficina d'un dia per l'altre i no tornarem a posar els peus a Cornellà i enyorarem els veïns i els guiris companys de keywords. I què si Webcertain Semantics amb la seva flamant seu a Barcelona és només un cuento xino i uns quants records. I què si no ens barallarem més per posar tres keywords a les metatags i que hi càpiga tot en uns quants caràcters, o amb dues línies encara més curtes quan fèiem PPC. I què. Avui ha sortit el sol, com cada dia. I que en vingui un altre, un altre i un altre. Que serem aquí esperant-los, amb un munt de coneixements nous. I ens en sortirem.


Però que si algú llegeix això i busca algú que requereixi de llengües+gent+internet+escriure, o de tres de les quatre, o de dues de les quatre, que ho digui, que el meu compte bancari estarà molt content d'escoltar-lo.

De dir adéu a la joventut i entrar al món adult

Ahir vaig veure una notícia que em va traumatitzar. A mitja tarda, algú, diria molt que el senyor Francesc Grau, va fer un RT que deia que el MSN Messenger tancava. I mira que potser fa un parell o tres d'anys que no hi entro, però era una cosa que era allà, latent, plena de milions i milions de records que impregnaven hores, hores i hores de les nostres vides. Primer sense foto, després amb foto quadrada, més tard amb foto rodona i mil xuminades més. Allà vam conèixer molts dels amics cibernètics (alguns encara hi són!), allà vam confessar amors d'ESO en nicks i posteriorment en subnicks, allà ens vam explicar la vida i hi vam vomitar els sentiments. Allà ens vam enamorar i ens vam enfadar. I vam fer guiños i zumbidos, i ens vam conectar i desconectar mil cops per sortir a la dreta i que tothom ens veiés i algú ens parlés, i vam perdre el temps com capullos però amb estil, perquè ens agradava. Un programa que requeria d'algú a l'altra banda de la pantalla, però que desprenia miticitat per ell sol (qualitat de mític, segur que no existeix; mitiquisme?). I ara ens el tanquen perquè només hi ha quillos i perquè Microsoft ha comprat Skype. Descanseu en pau, lletres roses. Descanseu en pau, lletres de nick que canviaven de font segons qui escrivia gràcies al simbolet que hi posàvem al davant.  Plorem. Recuperem converses guardades i deixem anar un sospir. Glòria al MSN Messenger.

I au, adéu a uns anys de bogeria, de depressió, de gilipollades i de finura màxima, i obrim la porta als adults assenyats (wtf, assenyats, diu). Avui m'han donat el primer contracte de jornada completa de la meva vida. Vuit hores/dia, quaranta/setmana, blablá. Entrem ja a la seriositat del treballador i ho fem amb il·lusió, que, encara que cobrem poquet, sembla que ens volen durant tot un any. Tarda, doncs, d'estrès anar llegint un text escrit en una llengua desconeguda (la de la branca jurídica, per alguna cosa vaig fer itinerari de literatura) i intentant esbrinar si el que hi deia era correcte. I sembla que hauran de tornar a redactar alguna xifra i algun tema relacionat amb les vacances, però demà finalment podrem signar. Cornellà, Google, SEO, PPC, link building, companys guiris, benvinguts així en plan sèrio, ja, i porteu-vos bé, que sembla que ens haurem d'aguantar fins la tardor de l'any que ve. Com a mínim.

:)