Al principi la rutina era posar-los a l'enorme toca-discos del papa i tancar les portes del menjador i seure al sofà amb el llibret a les mans o comprar-los amb la mama a Barcelona i posar-los de seguida al cotxe (al Laguna, que el Twingo anava amb cassette). Més tard va convertir-se en viatges en tren a Barcelona i seure en un autobús o al metro discman en mà per no haver d'esperar a arribar a casa. Avui, les parets del menjador ja no hi són, i no he passat per la FNAC, i la pressa em porta a un disc comprat a iTunes sabent que demà el compraré físic..
Passen els anys, aquest ja en fa quinze, del primer cop; canvia la manera de trobar-vos, de trobar-nos, però, si continueu parint delícies com les que pariu, em temo que ja ho sabeu segur: passarà el temps i estarem junts.
