I dius coño! I se t'escapa un somriure i fa gracieta i penses "ups! nos han pillao!" perquè han plasmat l'estratègia per excel·lència de les cites amb noiets macos a la perfecció. Però després, quan t'imagines a tu amb això posat, anant pel carrer i a buscar el senyoret... ehm. Falla. Falla per tot arreu. Senyores, senyors, que sí, que els passos a seguir són coneguts per tots, que tots sabem què busquem i què hem de fer i per què ens movem amb nerviosisme davant del cafè (o del gelat, si hem de fer cas de la samarreta), però que així no es pot anar per la vida. No, no podem anar deixant-ho tot tan clar, que sempre hi ha d'haver una mica d'aquell misteri que ho engloba tot, el misteri del com, del quan... que quan es pronuncien (o, encara pitjor, es posen per escrit) aquestes maneres sobiranament conegudes es perden per l'abisme del que podria haver passat. Que no ens agrada tenir les coses tan òbvies. Que els desitjos, perquè es compleixin, no es poden dir en veu alta.
A més, també va bé fer-los patir una miqueta, no? :P Però sembla que això el senyor Zara no ho sap.
Saps reina ?
ResponEliminaés que potser el Sr Zara dissenya roba per a "senyores cutres" a la planta de baix, i samarretes amb missatges directes per a noies curtes( de talla i de cervell, sembla ser )!!!