dilluns, 13 de maig del 2013

Maldecaps de ser a l'atur


Dissabte farà tres mesos que no treballo. Tres mesos de la reunió amb el jefe d'Anglaterra, l'Andy, que va començar amb un "it's hard to say this, guys.. We are closing Barcelona today". Tres mesos d'una plorera desconsolada i desmesurada que deixava entreveure un petit somriure que deia "no et preocupis, que d'aquí res trobes una cosa molt millor".

D'aquí a dues setmanes treballo, deia. Si a finals d'abril no he trobat feina pillo un avió i piro, m'és igual on, deia. I mira'm, mitjans de maig, tres mesos i seguim igual. Aturats. I ni tan sols sóc una de la gran llista d'aturats del país, perquè no el cobro, l'atur, encara. I el compte corrent que va baixant.

I si al principi, l'estiu passat, em limitava a buscar traductors i guies turístics, ara l'únic filtre que tinc és província de Barcelona, i anar passant llista intentant trobar una feina que combini públic amb idiomes. És que amb una botigueta on es parli anglès em conformo. Cambrers no, que el meu equilibri no és gaire bo, però no ho sé, tu.. tan difícil és? Tot és ple de comercials a porta freda i informàtics que sàpiguen de llenguatges i programes estranys, a més d'administradors i gestors d'empreses.

Hi haurà qui em digui que no em puc queixar, que he fet onze entrevistes i que a moltes d'altres he dit que no perquè he volgut. Però tots tenim un llistó, unes línies vermelles, uns topes que no passem, coses que no ens encaixen amb el que busquem. Perquè vulguis que no, una feina són vuit hores al dia, és sobre el que gira una vida. I les entrevistes només són oportunitats, que si no arriben a bon port queden en res..

I així duc tres mesos amb la mateixa rutina, sense saber si serveix de gaire. D'Infojobs molts t'accepten i només et truquen els timos o els becaris, Laboris ja vaig plegar perquè és inútil, Infoempleo encara espero que contestin, Adecco sempre negatiu, de Loquo ningú contesta cap mail, a Yaencontre només hi ha jefazos, igual que a Linkedin, el Feinaactiva del SOC cada dia va més lent, Infofeina no veig que pengin coses noves, igual que Turijobs, a Twitter encara vaig trobant cosetes..

I si jo no tinc sort, potser en pot tenir un altre, així que les ofertes que vaig trobant que no encaixen acaben penjades al Facebook de Et trobaré feina (que acaben a Trobarefeina.com), ofertes directes sense intermediaris per veure si algú dels que som al grup se'n pot beneficiar. Que hi ha qui diu que perdo el temps però és que, de moment, em consten tres casos de gent que té feina gràcies a una oferta que he copiat jo, i això no té preu :)

En fi, tres mesets que esperem que no en siguin quatre.. Teniu la simpatia i xispa personificades amb cinc idiomes, senyors de recursos humans, què més voleu?! Va, que ens ho passarem bé! Contracteu-me! :)

dimecres, 1 de maig del 2013

Doncs jo seguiré comprant Granini

Ja fa dies que volta per Twitter el tema del boicot a Granini, que com que els senyors de Granini diuen que les lleis catalanes se les passen pel forro blabla i que no etiquetaran en català, deixem de comprar Graninis per castigar-los i perquè vegin qui som i blablabla.

Però és que no entenc aquesta obsessió amb el pobre Granini, amb lo bons que són els seus sucs. Intenteu fer boicot a tot el que no està etiquetat en català. Intenteu-ho, que només podreu comprar marques blanques de supermercats d'aquí, que a veure, no dic que siguin dolentes, que hi ha qualitat, però a veure qui és el guapo que compra compreses o tampons de marca blanca, per dir un exemple.
Intenteu comprar roba etiquetada en català, a veure com coi us vestiu. O només comprar fruita en una fruiteria amb els noms de la fruita en català. O només electrodomèstics i aparells electrònics amb les instruccions en català.

No es pot, joder. No es pot. No es pot viure plenament en català. ENCARA no. Perquè això només s'arregla amb la puta independència i unes lleis que tothom pugui trobar vàlides i un únic català oficial perquè hagin de tenir els sants collons d'etiquetar en català. Perquè anem volent viure plenament en català i tant de merder per tenir els productes en la nostra llengua i després defensem que el castellà sigui oficial, molt bé, estupendo.

Però mentre això de la independència i la coherència i el català a tot arreu no arriben, senyors, jo seguiré comprant Granini, i Kellogg's, i compreses Evax i Ausonia, i iogurts Activia, i els productes que a mi m'agraden més i amb millor relació qualitat-preu o que m'aportin més, perquè no penso renunciar a qualitat només perquè a l'empresa en qüestió no li surti a compte etiquetar en català.

Ja vindrà el moment de poder exigir, a un i a tots. De moment, si no volem viure un calvari, deixem que facin.