Però què hi poses, aquí, eh?
"El personatge resulta atractiu però l'autor assegura que no ___ ha volgut fer pas, d'atractiu"
"El personatge resulta atractiu però l'autor assegura que no ___ ha volgut fer pas, d'atractiu"
"Pujol coneix el passat de Catalunya, en bona part n'ha construit el present i ara, com a expresident, ____ preocupa el futur".
I com a conclusió d'un matí de dissabte xerrant de llengua amb amics de l'ECAD i l'Albert Pla Nualart, veig que la cosa està difícil, que hi ha moltes coses que no sé i que ens en queden, a tots, moltes per acabar de decidir i d'aprendre...
"El personatge resulta atractiu, però l'autor assegura que no L'HA volgut fer pas, d'atractiu"
ResponElimina"Pujol coneix el passat de Catalunya, en bona part n'ha construit el present i ara, com a expresident, LI preocupa el futur".
Això és el que posaria jo, però em sembla tan elemental que ha d'estar malament per força (segur que la cosa tenia trampa xD).
No és tan senzill, hi falten coses per substituir.. a la primera amb un "l'hi" sembla que funcionaria, però la D de "d'atractiu"...
ResponEliminaCollons! La vida és dura... i la llengua també!
ResponEliminaSalut!
Jo crec que Belceblues ho té bé, si posessis l'hi a la primera, estaries fent pleonasme (maleïts pronoms febles).
ResponEliminaNo, però has de substituir totes dues coses!
ResponElimina