Crònica d'un Sant Jordi sols però acompanyadíssims

Hi ha qui s'agobia quan hi ha molta gent.
Hi ha qui no li agrada estar al mig de merders.
Hi ha qui és solitari. Hi ha qui no parla gaire.
Hi ha a qui li costa molt establir contacte físic.
Hi ha qui mai es veuria en persona amb gent d'Internet.
Hi ha qui manté una intimitat i no explica res de la seva vida privada.
Hi ha qui prefereix passar desapercebut.
Hi ha qui necessita les seves hores per menjar.
Hi ha qui no té llibre si no li regalen.
Hi ha, també, qui només es compra llibres seriosos.

Jo no sóc cap d'aquestes coses. Tot el contrari, de fet.
Gràcies a tots per haver-me fet passar un Sant Jordi genial, a l'única parada de Rambla Catalunya abans de Gran Via, però amb mil i una visites virtuals (i, per tant, desvirtualitzacions) i reals. Relataires, twitteros, gent de la meva vida, sou maquíssims!

I, per cert, visiteu relatsencatala.cat i escriviu i presenteu coses i l'any que ve veniu i compreu cosetes, que potser hi podria sortir el vostre nom i tot! :)