Fot anys que ens discutim a casa i que m'enduc milions de bronques i que em quedo castigada i que m'amenacen amb no anar a tal concert o a tal festa o que simplement m'emporto uns quants crits d'aquells que et cabregen i et fan emprenyar amb el món sencer. Anys. Des que em van posar deures per fer a casa, vaja.
Jo era de les que no fotien res en tota la tarda i es llevaven a quarts de set del matí (o abans) per acabar quatre exercicis.
De les que sempre ha estudiat l'últim dia, o el mateix dia al matí, a l'hora del pati, o al tren.
Però també he sigut sempre la típica nena de bones notes.
I cada vegada que hi ha feina esclata una guerra amb dos bàndols ben definits:
Per a mons pares hi ha una paraula. ESFORÇ. La llei del mínim esforç, diuen. T'has d'esforçar, digue'm quantes hores has treballat.
Per a mi, n'hi ha una altra. RESULTATS. Bones notes. Amb dues hores he tingut la feina acabada i n'estic súper orgullosa.
Si pateixes molt perquè resulta que tens molta feina, però un cop t'hi poses veus que vas prou ràpida i acabes amb un matí... és un FAIL o és un WIN? Per mi, WIN de totes totes. Per ells, sembla que és una presa de pèl, una feina que no és feina, que no val la pena, que no serveix per res, un timo, una feina mal feta. Senyors, no es pot fer ràpid i bé? Sembla que no.
Tens mil apunts per empollar, dius "uah, hauré d'estar desperta tota la nit", però en tres horetes i poc ja és avall, vas a l'examen i treus un 9. Si haguessis estudiat més tindries més nota. WTF a veure senyores i senyors. No tot es resol amb més temps d'estudi, que jo sàpiga. Hi ha coses que se'ns escapen sempre..
Extrapolable també a allò de "has fet una carrera de merda, has perdut el temps, podries haver fet dues carreres, no t'he vist mai estudiar més de quatre hores seguides, vuit hores al dia, has de fer, amb el teu cervell podries arribar molt més lluny". A veure. Jo crec que és una sort, que tenir facilitat per estudiar és una cosa bona, no dolenta, que si no et cal esforçar-te per arribar lluny millor per tu, que facis l'esforç que facis, importarà el lloc on ets i no des d'on vas sortir... és com allò de donar més valor a un 4,5 a algú que treu 1s que un 7 a algú que treu 9s.. Perdoneu, però el 4.5 segueix estant suspès...
De veritat que no podré entendre mai per què s'han de treballar vuit hores si amb tres ja ho tens fet..
(i escric això quan hauria d'estar treballant.. en fi!)
Petita padawan, està clar que tens mentalitat d'autònoma: si la feina està ben feta, si la fas amb la meitat de temps, doncs millor per a tu. A més, en el camp de la traducció cada cop veig més clar que traduir és triar, bé i ràpid, la paraula que toca a cada lloc. No pots estar 5 minuts per decidir si hi ha un matís d'una paraula que lliga millor que un altre (a no ser que et paguin per hores, clar).
ResponEliminaSento dir-te, com ja t'he dit via Twitter en alguna ocasió, que el costum de fer-ho tot a l'últim moment i anar sempre amb el coet al cul no s'acaba amb la carrera, sinó que és un fantasma que et persegueix durant anys i anys XDDD
Això sí, al contrari que els teus horaris, jo sóc dels que se'n pot anar a dormir a les 5 o a les 6 de la matinada després de treballar tota la nit, però m'és impossible llevar-me massa d'hora per traduir o corregir...
(I ara deixo de fer això i em poso a treballar, que ho hauria d'estar fent, també).
Depen de com tu miris. Si has de traduir textos poder si que ho has de fer ràpid i bé. Tot i que a la vida crec que l'esforç es valora. El que m'han ensenyat a l'universitat és aprofitar el temps ja que si no em posava les piles em deixaven el cul com la bandera de Japó. Algun dia poder lamentaràs no haver fet cas els teus pares i haver estudiat més i valorar més l'esforç si es que vivim en la societat del minim esforç i així no s'aixeca un pais.
ResponEliminaEl teu secret: crec que t'estàs contradient, perquè tu mateix dius que has d'aprofitar el temps. Jo crec que aquí es tracta d'això, de fer el màxim en el mínim temps possible (així tens temps per fer més coses o bé més temps lliure...).
ResponEliminamai estic d'acord amb tu, però aquesta frase me l'has tret de la boca: "és com allò de donar més valor a un 4,5 a algú que treu 1s que un 7 a algú que treu 9s.. Perdoneu, però el 4.5 segueix estant suspès..." xD
ResponElimina