Obsessienamorada

Noooo, no es amoooooor, lo que tú sieeeenteeeees, se llama obsesióóóón..

L'escric aquí també perquè no se'm perdi entre la muntanya de tweets que escric cada dia (haurien de ser menys, i menys ara que estic en plena època de feina mil però, en fi, no sé callar, és el que hi ha).

He inventat la paraula perfecta: obsessienamorada.
La deixem anar i estalviem tot allò de "aiaiaiaiésqueéstanguapo" "aiperòquesexi" "queidiotaquesócperfavor" "m'encantam'encantaquinagilipollada" "joderahirelvaigveurehòstiacommola" "vulltornar-hiaparlarperfavor" "ésl'homedelamevavidaencaraquedemàmen'hagioblidat".

Aquell pas entremig de gilipollamenta mental que no serveix per res, aquell obsessienamorament momentani que dura fins al proper obsessienamorament, una setmaneta o dues més tard.

Fora les xerreres llargues i llargues i pesadetes amb mirada perduda i somriure imbècil entre amigues. Ara és tot molt més fàcil. Com molo, eh?