dimecres, 31 de juliol del 2013

Dos dels millors llibres que he llegit mai

Una entrada que dec al blog des de fa dos anys. Les sensacions i la gran recomanació del millor llibre que he llegit mai, llegit a l'agost del 2011, que materialitzo avui, que fa deu minuts que he acabat una altra novel·la del mateix autor que també m'ha meravellat.

Parlem del senyor Zoran Drvenkar. Parlem de Sorry i de . Dues novel·lasses, dos thrillers com una casa, dues maneres originals d'entendre la lectura, i dos totxos que no fa res endur-se a qualsevol lloc només per tal de seguir llegint. Un escriptor que sap què dir i quan dir-ho per atrapar-te, i un traductor, José Aníbal Campos, que ha trobat les paraules exactes perquè et recorrin el cos en castellà. Boníssima feina per part dels dos.

Sorry em va obrir el món de la novel·la negra. Jo era de les de novel·la romanticona amb portada rosa i ensucrada, de les d'enamorar-se dels tios del llibre i saber que mai en trobaries cap com aquells perquè són només lletres escrites i descripcions imaginades que no existeixen a la realitat. I fugia de llibres i pelis d'assassins i sang perquè em feien por. Però el senyor Drvenkar ho va canviar amb un llibre que va guanyar el premi a millor novel·la negra a Alemanya, Suïssa i Àustria del 2010.

Sorry és la història de dos nois i dues noies berlinesos que creen una empresa (Sorry) que es disculpa per nosaltres a les víctimes de les nostres accions cruels. El problema ve quan reben un encàrrec que els demana disculpar-se davant del cadàver d'una dona brutalment torturat i, a més, desfer-se del cos. Macabre com cap altre, em va fer patir, em va fer estremir, em va fer plorar i em va fer tenir por fins i tot de sortir de casa, però estava escrit tan perfecte, tan captivador, des d'una òptica tan original que no podia parar. Cada punt de vista, cada petit detall, cada història dins de la història general, et fa sentir allà i que en vols més. Com una espècie de masoquisme. M'horroritza i m'encanta a parts iguals. És el millor llibre que he llegit mai, de fet. Brutal. És que no hi ha més paraules. Feu una ullada a www.sorrylanovela.com i ho veureu.

I després tenim , amb un assassí sense compassió, cinc noies que la lien parda i s'escapen amb cinc quilos d'heroïna i una pistola, i un home sense escrúpols que està obsessionat amb atrapar-les. Tot escrit des d'una segona persona que et fa viure la història des de dins, i des de diferents angles. Posar-te al lloc de l'altre, veure les diferents visions d'una mateixa realitat. Petites peces d'un trencaclosques que acaben fent clic al cervell del lector. Sense ser tan macabre, aconsegueix fer-te patir fins al final amb una gran manera de teixir entramats de paraules. Bo, molt bo. 100% recomanable.

Estimats lectors, busqueu-los. Busqueu-los que us agradaran. I després em busqueu a mi, i comentem que per què allò i per què allò altre, i com es pot ser tan cabró com per haver fet que passi això quan podia passar allò altre. I que quin geni l'autor per haver fet que passés tal altra cosa.

Busqueu-los, llegiu-los, i comentem-los, o no. Però no us els perdeu, de veritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada