dijous, 18 de juliol de 2013

Aturats again

L'alegria del penúltim post que m'enviava a treballar va durar poquet, molt poquet, unes dues setmanetes, o el que és el mateix, cinc jornades laborals o, el que és el mateix, vint-i-quatre hores de feina. Resulta que els senyors d'Adecco i els del Barça no es van entendre, van contractar massa gent i de cop van veure que uns quants sobràvem i au, patada al cul amb la mínima excusa.

El que passa que no sé si em va anar bé, ja, perquè encara que la feina era maca maquíssima, i que m'encantin tot aquest tipus de feines i siguin ideals i creats per a mi, no sempre es tracten de la millor manera i es tenen les millors condicions, i de les vint hores setmanals que ens havien promès, amb la retallada de personal, en vaig acabar fent vuit. En fi, que sobrava gent. Doncs adéu, tu. Amb pena, perquè encara no m'havia comprat res del Barça, i perquè ser el Barça i la cara del club i tot això doncs era guai, perquè els turistes eren la bomba, perquè la gent venia simpàtica i alegre, amb pena, sí, però adéu.

I ara seguim al mar de currículums enviats, de mails, d'ofertes de feina trobades i esperades amb il·lusió, de trucades de números estranys i de visitar empreses estonetes curtes, el que dura l'entrevista.

Ja són quatre les entrevistes fetes i una que tinc demà, així que amb alegria, a veure si ens n'acabem de sortir.. :)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada