dijous, 25 de juliol del 2013

Agost entre vies i andanes. Tornem a treballar.

O no et truquen de cap lloc o en un dia reps set trucades de feina. Set en un dia. I vas a una, vas a l'altra, vas a la següent, fins que en reps una que és un sí o no. Acceptes la feina o no. Fots el cervell a cent per hora durant cinc minuts i dius que sí, que acceptes, que hi seràs l'endemà amb tota la il·lusió del món. I un cop has fet això, tornen a ploure trucades i empreses guais que et volen entrevistar. I amb un nus a l'estómac, a la gola, al cor o on sigui, els has de dir que et sap greu, però que l'agost ja el tens cobert i que fins l'1 de setembre res.

Sí, senyors, perquè dilluns anava a una entrevista maca en una empresa grossa i bona a Almeda i passant per Sants pensava "veus, aquí sí que hi estaries bé, treballant-hi.." i com per art de màgia mentre dino em truca una noia d'una empresa subcontractada de Renfe que si vull ser informadora a Sants les tardes d'agost. O sóc bruixa o sóc bruixa. En un primer moment dubto perquè fins les 10 de la nit.. Però què coi, m'encanta, de cap a la piscina. De fet, informar al tren és una cosa que faig des del segon dia que vaig agafar un tren. No, segon no, però des del desè. Gent perduda i un vostè vingui amb mi. Estrangers i un yes, yes, this is your train. No, senyora, estació de França no va a França, ha de buscar Cerbère. No para a Granollers, és directe. Sí, sí, al Clot sí. Per anar al Clot pot agafar els de la costa, també. I així cada dia. Doncs ara em pagaran per això.

Per això i molt més, de fet, perquè com que és Sants, que jo encantada que sigui al mig del meollo, eh, hi ha gent que l'han enviat a Tordera i no hi vaig ni loca, doncs com que és Sants, m'he d'estudiar totes les línies, de rodalies i de regionals, totes les zones, de Renfe i d'ATM, a sobre (que ja em diràs quines ganes de liar al personal fent zones diferents!). Tipus de bitllets, què convé més, com funcionen les màquines, i com funciona tot el sistema de Devolució Express. Els regionals em costaran. La R4 m'està costant. I mirar quin bitllet convé també em costarà. Però n'aprendrem :) Ai, Sants, una estació que fa temps no volia ni trepitjar perquè em perdia i des de les obres de Passeig de Gràcia (i de fet, des d'abans, pel McDonald's i els lavabos) s'ha convertit en la meva segona casa. I encara més que ho serà a l'agost.

Agost encaminat. Qui sap si al setembre hi ha manera de continuar. Seguirem enviant el cv a tort i a dret per si de cas. De moment, l'agost està cobert. Ens veiem entre vies i andanes.

2 comentaris:

  1. M'encanta com ho expliques! M'encanta saber que no sóc la única que a vegades pensa coses i després s'hi troba al ben mig. Moltes felicitats!

    ResponElimina
  2. Tia, quina sort! Enhorabona! M'encantaria currar d'això!

    ResponElimina