dimecres, 12 de febrer de 2014

Avui parla el Baglioni




per la dolçor de l'italià, pel sentimentalisme dels dies, per la fragilitat de les veus, per la intensitat de la música, per la paradoxa dels petits grans amors i per les reflexions que comporta.

I perquè necessito anar a Itàlia, em sembla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada