dijous, 20 de febrer del 2014

a perder el miedo a quedar como una idiota


(yanosésielmundoestáalrevés. osoyyoelqueestácabezaabajo)

Últimament penso. Penso més que abans, i penso en més paraules que abans. Hi ha una senyora que m'hi fa pensar cada cert temps, i em fa buidar i em fa veure que potser dic que sóc un desastre però potser no ho sóc tant, i l'únic que em falta és saltar.

Saltar. Fotre un pas al buit i ja està. Que potser allò que sembla una merda resulta que és un coixí de color marró, o que és merda però senzillament no fa tanta pudor.  Saltar i gairebé matar-me. I què. És gairebé.

Evolucionar. Res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada