dilluns, 13 de maig del 2013

Maldecaps de ser a l'atur


Dissabte farà tres mesos que no treballo. Tres mesos de la reunió amb el jefe d'Anglaterra, l'Andy, que va començar amb un "it's hard to say this, guys.. We are closing Barcelona today". Tres mesos d'una plorera desconsolada i desmesurada que deixava entreveure un petit somriure que deia "no et preocupis, que d'aquí res trobes una cosa molt millor".

D'aquí a dues setmanes treballo, deia. Si a finals d'abril no he trobat feina pillo un avió i piro, m'és igual on, deia. I mira'm, mitjans de maig, tres mesos i seguim igual. Aturats. I ni tan sols sóc una de la gran llista d'aturats del país, perquè no el cobro, l'atur, encara. I el compte corrent que va baixant.

I si al principi, l'estiu passat, em limitava a buscar traductors i guies turístics, ara l'únic filtre que tinc és província de Barcelona, i anar passant llista intentant trobar una feina que combini públic amb idiomes. És que amb una botigueta on es parli anglès em conformo. Cambrers no, que el meu equilibri no és gaire bo, però no ho sé, tu.. tan difícil és? Tot és ple de comercials a porta freda i informàtics que sàpiguen de llenguatges i programes estranys, a més d'administradors i gestors d'empreses.

Hi haurà qui em digui que no em puc queixar, que he fet onze entrevistes i que a moltes d'altres he dit que no perquè he volgut. Però tots tenim un llistó, unes línies vermelles, uns topes que no passem, coses que no ens encaixen amb el que busquem. Perquè vulguis que no, una feina són vuit hores al dia, és sobre el que gira una vida. I les entrevistes només són oportunitats, que si no arriben a bon port queden en res..

I així duc tres mesos amb la mateixa rutina, sense saber si serveix de gaire. D'Infojobs molts t'accepten i només et truquen els timos o els becaris, Laboris ja vaig plegar perquè és inútil, Infoempleo encara espero que contestin, Adecco sempre negatiu, de Loquo ningú contesta cap mail, a Yaencontre només hi ha jefazos, igual que a Linkedin, el Feinaactiva del SOC cada dia va més lent, Infofeina no veig que pengin coses noves, igual que Turijobs, a Twitter encara vaig trobant cosetes..

I si jo no tinc sort, potser en pot tenir un altre, així que les ofertes que vaig trobant que no encaixen acaben penjades al Facebook de Et trobaré feina (que acaben a Trobarefeina.com), ofertes directes sense intermediaris per veure si algú dels que som al grup se'n pot beneficiar. Que hi ha qui diu que perdo el temps però és que, de moment, em consten tres casos de gent que té feina gràcies a una oferta que he copiat jo, i això no té preu :)

En fi, tres mesets que esperem que no en siguin quatre.. Teniu la simpatia i xispa personificades amb cinc idiomes, senyors de recursos humans, què més voleu?! Va, que ens ho passarem bé! Contracteu-me! :)

4 comentaris:

  1. M'agrada com escrius tot i que em dol aquesta situació. Es veu que tens ganes de trobar una bona feina, i n'estic segura que la tindràs. Crec fermament que la búsqueda (troballa?) de feina és dura però el fet de buscar en les xarxes socials pot ajudar a trobar lafeinadelatevavida. Molta sort, et seguiré llegint.

    Attentament, una futura mestra, amb moltes ganes de poder treballar com a tal.
    A: http://diarimestradinfantil.wordpress.com/

    ResponElimina
  2. A l'atur de llicenciats amb lletres hi ha cabassos, i amb un 27% d'atur oficial (que és més) i pràcticament un 50% entre gent jove la situació és molt dura.

    La meva recomanació: marxa del país, serà una bona experiència vital i aquí estarem molt cardats un anys. Destins atractius: Berlin i Dublin

    Bona sort, i molta merda

    ResponElimina
  3. He vingut a parar aquí ves a saber com. Twitter? M'hagues agradat poder veure el teu perfil del linked-in o a un altre lloc (un altre post mes antic?) on expliquessis quin es el teu perfil professional i quines aspiracions tens.

    ResponElimina
  4. També tens raó, usuari anònim, també tens raó. LinkedIn agregat als links.
    I també és veritat que això hauria de ser més actiu, i no hi ha manera.

    ResponElimina