diumenge, 16 de juny de 2013

A treballar! :)

Sí, senyor, quatre mesos menys un dia són els que he estat sense feina. S'acaba el drama de l'última entrada, s'acaba el drama de buscar buscar i buscar i no trobar res.

Si un divuit de febrer em deien que el dinou no calia que tornés, demà, disset de juny, començo formació al Camp Nou per fer d'informadora als socis i als turistes que passin per allà (que en deuen ser molts, perquè el Museu del Barça resulta el més visitat de Catalunya!). Després de quatre mesos, aterro en una feina que sembla feta a mida per a mi, que clava a la perfecció la meva personalitat.

En aquest temps he canviat de look, i he canviat per tant tres vegades la foto del currículum, he canviat també l'estructura del currículum gràcies a una bona orientadora laboral, he canviat el LinkedIn, he actualitzat Infojobs, he omplert fulls amb dates, hores i llocs de cites d'entrevistes i, sobretot, he trobat ofertes i ofertes i ofertes que han acabat a Et trobaré feina.

Ofertes que han fet que em motivés, perquè si bé l'última entrada era depriment, avui escric amb la màxima il·lusió, perquè aquell grup de Facebook és màgic, perquè és gent estupenda, perquè cada setmana hi ha cinc persones mínim que fan contractes gràcies al seu creador, el Josep Azemà. Un deu per la iniciativa, un deu per la gent que col·laborem buscant i compartint, un deu per la recepció dels que hi ha i per les experiències que s'hi comenten. Gent maquíssima a qui seguiré ajudant encara que no m'hi dediqui compulsivament com ara, que estic mirant Loquo cada dos per tres i quan vaig pel carrer miro tots els cartellets de les botigues (i al final resulta que hi ha els horaris de la botiga o hi diu "wc solo para clientes").

El cas és que ara les webs de trobar feina estan bastant saturades, però tot és anticipar-se a tot. Veure l'oferta de pressa, contestar de pressa, escriure una carta de presentació súper motivada i no esperar que tinguin cent persones inscrites. I això es fa amb una gran xarxa de contactes. I a Twitter s'hi fan contactes, encara que el meu pare sempre digués que eren xorrades. Doncs aquest cop li toca menjar-se les paraules, perquè si demà no estaré enviant currículums serà per un bon noi twittero que va pensar en mi en el moment adequat. Merci, de debò. Suposo que el karma et torna tot allò que dónes. I jo m'ho he currat bastant aquests dies, perquè la felicitat d'algú que obté un sou gràcies a un cable teu és immensa. Doncs mira, ara em toca a mi.

I au, vaig a triar roba, que per visitar Can Barça s'ha d'anar estupendo. Els que encara busqueu, paciència, calma, i molt de morro, que tot arriba. Rastregeu fins l'últim racó d'internet i dels carrers de Catalunya (et trobaré feina us hi ajudarà) i veureu que vindrà :)

I VISCA EL BARÇA!

1 comentari:

  1. Enhorabona! Me n'alegro molt :) Tinc una pregunta: on vas trobar la bona orientador laboral? Perquè jo no n'he trobat mai cap (i això que ja fa temps que busco...)

    ResponElimina