La vida molesta

No sé si no dormo de gana, de nervis, de ràbia, de subnormalitat o de tot alhora. La qüestió és que, ara, a les 5:55 i amb el llum apagat, la vida m'ha agafat forma de forat negre amb un huracà a dins, que tot s'ho emporta, s'ho menja, ho destrossa. I tota l'habitació em dóna voltes havent begut només una Voll fa moltes hores, i tinc la sensació que l'estómac se m'obrirà en algun moment i se'm menjarà.

Suposo que només vull que surti el sol, que la vida torni a agafar la roda de sempre i evitar tot aquest caos de merda i poder tornar a somriure i a dir que la vida és bonica i que mola sense sentir-me subnormal. La vida molesta, vaig dir l'altre dia. Molesta estar perdut i no poder ni dormir tranquil perquè tens una mosca que t'ho va com repetint tota l'estona. Molesta que sigui fosc i no poder tornar a encendre el llum interior. I molesta veure que abans tot això era una Pistu que molava moltíssim.

I no sé si tot això és per unes ulleres mal triades o per una feina que no arriba, no ho sé. Però necessito tornar a fa tres anys. O a l'energia de llavors. Suposo que també les trobo a faltar a elles. I a moure el cul a la disco.

En fi, que nits de merda les té tothom. Però estic cansada de nervis, de plorera, i de sentir-me inútil.

La vida molesta. Massa, depèn de com.