dilluns, 19 de desembre del 2011

I, de sobte, tens por..

..de sentir-te tan buit

Quantes vegades hauré tirat d'una cançó escrita fa més de vint-i-cinc anys per resumir els meus moments? Quantes vegades he pronunciat aquesta frase, he cantat aquests pocs acords, per reflexionar una micona i deixar caure quatre llàgrimes que m'ajudessin a comprendre els minutets d'estrès, d'incertesa i de.. de.. d'això, coi, de por?

Perquè sí, és una sensació bastant recurrent, a tots ens passa que, de vegades, ens envolten l'angoixa i aquesta mena de sentiment de forever alone que estrangula i no ens deixa estar.. Podem tenir por d'estar sols, de no saber cap on anar, d'alguna cosa que ens espera.. però, senyors, quina soberana tonteria, no, això de sentir-se buit? Si en el fons viure no és més que omplir-nos de dies, d'anys, omplir la memòria de bonics records i de frases maques que recordarem quan en tinguem vuitanta.. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada