dilluns, 19 de desembre de 2011

Deixeu-me escriure sobre roba

Deixeu-me dir quatre coses perquè estic més que farta que se'm tracti de superficial, de pija, de materialista, de consumista o de subnormal només perquè m'agrada vestir-me bé i sentir-me guapa. Deixeu-m'ho dir perquè de veritat que no sé si la gent no m'entén o no m'expresso o resulta que tothom viu en un món que no és el que em venen a mi a les botigues, a la televisió, a les revistes o el que veig quan surto al carrer.

Tots aquests que dieu que us la pela directament com aneu vestits, que passeu de combinar colors, que us és absolutament igual quins pantalons o quina samarreta agafeu, que fins i tot us heu arribat a vestir sense ni encendre el llum, perdoneu, eh, però no us crec. Bé, us podria creure en el dia a dia, però no en totes les situacions possibles i per haver. I no com a situació habitual, diguem-ne.



A mi m'agrada anar guapa. M'agrada arreglar-me i, per tant, m'agrada comprar roba que em quedi bé i que em faci sentir bé amb mi mateixa. Em direu que l'important no és el de fora, que l'important és la personalitat i blablabla i no sé quantes polles més. Senyors, senyores, que la gent ens veu abans que obrim la boca. La nostra carta de presentació és la nostra imatge, el que ens ven és com anem vestits. Després pots  parlar i ser un gilipolles, no ho nego, però estaríem parlant d'altres coses.

 Vestir-se bé, sentir-se bé, tirar-se floretes a un mateix, pujar l'autoestima, augmentar seguretat. És tot en un. Per tant, la lògica ens porta a voler anar d'una determinada manera en un determinat moment. Tots aquests, un cop més, que dieu que no us gasteu un duro en roba, que no us hi mireu gens ni mica... no intenteu posar-vos una mica més monos o el jerseiet o els pantalons que us queden millor quan heu de quedar amb un/a xurri? No combineu una mica més bé quan teniu un sopar amb molta gent o amb gent important? No us arregleu una mica més si heu d'anar a lligar a una discoteca? Si heu de causar impressió davant d'algú?

Puc entendre que no us hi obsessioneu cada dia o que us la sudi si el rosa i el vermell no combinen, però no em crec de cap de les maneres que no volgueu estar guapos en moments concrets on la imatge és important. De veritat, no m'ho crec. "No, a mi me la pela, em poso el primer que pillo sempre", i després ja la veus corrents a depilar-se cada cop que queda amb el nòvio. "Què va, jo de roba no hi entenc una merda, passo" i bé que després va a comprar i es deixa aconsellar per la nena de turno. Va, home, va.

Aneu tots ben guapos i ben guapes, que no sabeu qui us pot estar esperant en sortir al carrer. Ni que sigui sortint a baixar l'orgànic. Ningú es fixarà en vosaltres, a la primera, per la personalitat.

4 comentaris:

  1. Criticar l'estètica no vol dir negar-li l'existència. Defensar-la aferrissadament, en canvi, acostuma a atorgar-la d'una sobrevaloració perillosament immoral.
    És evident que l'estètica, la moda, la bellesa etc. tenen un paper rellevant, però no és l'element més important de cap cosa, i molt menys en les persones.
    Potser és perquè tinc tendència a posicionar-me a favor dels "dèbils" o "minories", però trobo que defensar l'estètica és la millor manera de restar-li rellevància a tot allò més transcendent, de buidar continguts i deixar-ne només la carcassa de superficialitat.
    I millor no parlar de la pressió i influència mediàtica gairebé colonial per tal d'imposar l'homogenització cap a aquesta mentalitat, lligada amb el consumisme, únicament amb objectius lucratius...

    ResponElimina
  2. jo només dic que és lo més bàsic que tens, és el primer que es veu de tu, ets com et presentes.. després ve tota la profunditat personal, però a primer cop d'ull ets un look concret..

    ResponElimina
  3. Cert, tot i que no sempre. I precisament per això només ha de servir com a via introductòria, ha de fer de catalitzador, mentre que obsessionar-s'hi massa fa que el mitjà esdevingui el fi.

    ResponElimina
  4. A no ser que s'enamorin de tu per internet ^^'

    ResponElimina