dilluns, 10 d’octubre de 2011

Els no-límits del gilipollisme i l'estupidesa humana

Einstein va dir que l’estupidesa humana era infinita. Deixeu-me dir que aquesta tarda n’he viscut un exemple, i ben de prop. Posem que som en un centre comercial. Exemplar femení del gènere humà es passa tota una tarda tancat en un emprovador anar posant i treient pantalons. Exemplar femení del gènere humà es va mirant al mirall i la frustració augmenta a cada moment en veure que les carns de la cintura surten a la superficie, rebels, per sobre del botó de cada texà. S’enrabia quan s’emprova els pantalons perfectes amb el color fosc perfecte però que deixen veure el que seria un també perfecte love handle a Amèrica (cortesia d’una tieta que hi ha viscut molts anys, visualitzeu el concepte i ho tindreu). L’exemplar femení del gènere humà intenta mirar-se una altra vegada, aquest cop en un altre mirall, per veure si aquest cop per art de màgia el greix que envolta el melic ha desaparegut així com qui toca el licuar del photoshop. Però la vida no és una foto en un ordinador i els retocs es paguen a quiròfan, així que totes aquells grams (digue-li grams, digue-li quilos) de més segueixen allà. El nostre exemplar femení no desisteix i ho intenta un cop més. Aquest cop és un jersei moníssim, gris, amb un coll rodó i un llaç negre que li dóna el toc ideal. El típic jersei que saps que et quedaràs sense emprovar-te’l. Però no, el nostre exemplar femení no se l’ha quedat. Resulta que, després d’emprovar-se’n una talla, i una altra de més grossa, ha entès que deixar de respirar no era un preu vàlid per aquell jerseiet. Finalment, el nostre exemplar femení, de tota la pila que havia entrat a l’emprovador, ha sortit amb les quatre peces de roba que semblava que no li evidenciaven tots els gelats, els donuts, i totes les merdes d’aquelles tardes en què no fem bondat.

Tenim, doncs, un exemplar femení del gènere humà que camina per un centre comercial amb una bossa de paper i una autoestima que podrien ser dos o tres nivells més plenes.  Camina i camina, el nostre exemplar, entre botiguetes i restaurants. De cop, veu una M grossa i groga que el crida. I ai, ja l’hem cagada.

Perquè mireu on arriben el gilipollisme i l’estupidesa humana, mireu on arriben, que després de no poder comprar-se mil pantalons i jerseis preciosos per la puta panxeta que sobra, després d’una bona estona sentint-se gorda perquè les putes cinturetes dels texans apreten, aquest exemplar femení del gènere humà no passa de llarg, no. Entra al McDonald’s i acaba fotent-se QUATRE ALETES DE POLLASTRE FREGIDES. Quatre aletes de pollastre fregides que aniran directes a aquelles carns que se sortien per sobre del botonet del texà o que faran que el jersei s'arrapi cada cop més. Gilipolles. Imbècil. Desgraciada. Subnormal. Recorda aquella imbècil que va dient "m'he d'aprimar" entre cullerada i cullerada de gelat de xocolata. Gilipollisme al límit. Com per fotre-li dues hòsties, oi?!

Doncs au, foteu-me-les. Us acabo d’explicar la meva tarda.

7 comentaris:

  1. No cal flagerlar-se d'aqueta manera, no s'ho mereix.
    Pla de posta a punt sensat i en dos mesos autoestima pels núvols i a arrassar a les rebaixes.

    ResponElimina
  2. Has de mentalizar-te en el fet que la mongeta verda i el pollastre a la planxa están bonissims (que ho estan) i ja ho veuràs: oli en un llum. Apart d'això, tampoc cal exagerar. Ànims.

    ResponElimina
  3. No exageris, que en comptes de fotre't dues òsties estàs per fotre't dos polvos (o més) ;)

    ResponElimina
  4. Apunta't al gimnàs.
    Fes abdominals.
    Fes dieta.

    Fi del problema.

    ResponElimina
  5. A mi el que em faria sentir estúpida és arribar a preocupar-me per merdes d'aquestes.
    Primer de tot, el menjar que dispensa el Mcdonald's és repugnant en tots els sentits: a la vista, al tacte, a l'olfacte, a l'oïda i, per descomptat, al gust; per tant, mai entendré com ningú pot gaudir ingerint res que surti de les seves "cuines".
    Segon, no és una qüestió de dieta ni d'aprimar-se, sino d'educació alimentària, de menjar quan es té gana i el cos necessita recarregar energia i per descomptat, de no menjar merda. Aletes de pollastre per la tarda, per berenar? (bé, de fet i com ja he dit, res que surti del mcdonald's hauria de ser ingerit per ningú en cap moment).
    Tercer, adquirir uns trossos de roba de ca l'Inditex és una forma bastant trista de pujar l'autoestima. Ara bé, suposo que surt bé de preu.
    I per últim, seguint en la línia consoladora dels anònims, no pateixi que no està sola, això de ser estúpid és extremadament vulgar, ho pateix molta gent.

    ResponElimina
  6. quina poca feina que tens, noia

    ResponElimina
  7. Collons, com les hi fot, la Llesca XD
    De totes maneres, li donaré la raó en l'educació: cal saber menjar, quan, com i què. Menjar-se unes aletes de pollastre no és cap pecat. Menjar-se-les a mitja tarda (quan ja deus haver dinat com toca i soparàs amb alegria), no està gaire bé. Acompanyar-les d'un gelat de xocolata és arrodonir el tema.

    Pistu, fes exercici 2-3 dies per setmana i intenta menjar equilibrat, notaràs un canvi ràpid (els primers dies fa molta mandra, però al cap d'un mes o així no et costarà gens).

    Per cert, per a l'anònim il·luminat i aficionat als tòpics, fent abdominals no marxa la panxa, sinó que s'endureix, estigui com estigui.

    ResponElimina