Estic més que farta que se'm digui que sóc inculta musicalment parlant, que se m'ha d'instruir, que com puc anar pel món escoltant un tipus de música que més que música és merda i no sé quantes mil xuminades més. I tot per no seguir una corrent de ser "musicalment cool", de conèixer la bona música de la història i el virtuosisme dels més grans i de gent que s'ho va currar en alguna època i que va marcar un estil i no sé què més.
Senyores, senyors, n'estic una miqueta bastant cansada. Per mi, la música no són acords ben fets, perquè no en tinc ni puta idea. Per mi la música són notes que em transmetin, que em facin moure, que em donguin bon rollet, o que em provoquin sensacions al cos. Per això no m'amago de dir que fa dues hores que gaudeixo com una cabrona escoltant Cadena Dial i que fa uns minuts m'he flipat mil quan han posat Livin' la vida loca del Ricky Martin, i amb el Rutinas de la Chenoa igual, i fa mitja hora he cantat com fa deu anys El alma en pie a duo amb el David Bisbal.
Perquè sí, perquè molt Manel i molts Pets i molts Beatles i algunes de Sonata i Lemon Tree i More than words i Eric Clapton i Queen i blabla, però amb Los40 i Cadena Dial i Cadena 100 i el pop nacional m'ho passo com una puta. Que l'emocionada màxima més gran quan som a Costa Breve és al moment d'Amaral, del Saturday Night, de Barbie Girl, del Wannabe, de Melendi, de Pignoise o del Princesas de Pereza. I no per això gaudeixo menys de la música o sóc més tonta o sóc més mongola. Simplement m'agrada cantar i saltar i moure el cul i liar-la i m'encanten aquests ritmes molons!
QUE VISQUI EL PACHANGUEO, COLLONS!
(Comentari posterior: fa uns dies vaig recuperar el "Sueño su boca" del Raúl.. i la duc al mòbil i m'encanta mil i m'emociono i tot quan al tren em salta un sonor "Hace tanto que sueñoo su boca, que la vida se me ha vuelto loca, cada noche imagino sus besos pero despierto y la vuelvo a perder..." :D :D)
De fet, la música tracta d'aixó, de transmetre. Normalment la música que no et transmet no t'agrada.
ResponEliminaEncara existeix el Costa Breve!? En pensava que l'havien clausurat les autoritats sanitàries.
ResponEliminaEncara existeix! Divendres hi tornem! :D
ResponEliminaEscolti, a mi –fent servir el seu peculiar registre– me la pela bastant si li agrada o no el "patxangueo" embafador, però sí que li diré que el fet de titllar la música de Chenoa o Bisbal de pop "nacional" és quelcom que els legisladors haurien d'incloure en el futur codi penal català.
ResponEliminaAtentament,
Josep Maria.
Nacional espanyol, s'entén.. parlant amb termes generals, coi!
ResponEliminaAh! Generals. Anava de l'exèrcit la cosa. Ara ho capto. Em sembla.
ResponEliminaDispensi, però fardar de ser ignorant en un tema no crec que sigui molt edificant. L'excusa aquesta de "és que jo no hi entenc" no la trobo vàlida. Per descomptat, un no està obligat a entendre d'una cosa, però també és obvi que no cal ser musicòleg per entendre la música o per voler assolir un coneixement més ampli en aquest camp. A més, les persones hauríem de tenir el desig de saber més sobre qualsevol tema, perquè cultivar-se, ni que sigui una mica, és molt sa.
ResponEliminaDe tota manera, si vostè té un gust i una cultura musical que són suficients i ja la satisfan, perfecte, cap problema. Però no tergiversi la situació per convertir una mancança cultural en una virtut.
Per tant, si li és igual el que els altres pensin del seu gust o del seu poc gust musical, enlloc de queixar-se i ofendre's perquè els que tenen més apertura de mires li piquen el crostó, deixi-ho passar. No crec que ningú la tracti de "mongola" per això, en tot cas això s'ho diu vostè. I que hi hagi gent que intenti fer que els altres eixamplin la seva cultura i aprenguin a descartar i a reconèixer allò que no té prou qualitat, és molt lloable.
Però és que de què depèn la qualitat? Cal que estigui molt treballat i molt elaborat perquè sigui bo? No pot ser bo i simple? Calen moltes metàfores i molta mètrica per fer un bon poema? Que jo sàpiga, no..
ResponEliminaEn les arts i les humanitats hi ha una greu confussió entre conèixer i apreciar.
ResponEliminaA les ciències naturals no passa això: que hom sigui un expert en virologia no vol dir que vulgui patir una infecció vírica, especialitzar-se en sismologia no vol dir voler morir en un terratrèmol, dedicar-se a la farmacologia no implica ser un ionki... tot i que sempre hi poden haver excepcions