Felicitat

Suposo que felicitat deu ser posar-te al mig de la pista i cantar com unes boges un Camina y ven del Bisbal agafades de la mà mentre tres tios ens aplaudeixen i van dient "olé tú!". Felicitat deu ser allò que vas súper ben vestida però amb xancletes de platja i una cua mal feta i et veu tothom, però t'és igual perquè estàs ballant el Saturday night o cantant a pleno pulmón que quieres volver a hablar de princesas que buscan tipos que coleccionar a los pies de su cama que es algo que has olvidado ya. O un Tequieromás, o la de las flores, o uns Backstreet Boys i unes Spice Girls i una Barbie Girl encadenats i el nostre amic dj no ens deixi ni respirar.  I cantar com una loca el Me lo tiro del Berto i que em miris com si fos un alienígena perquè no l'has sentit mai. I que de cop se'ns escapin un crit i una riallada perquè ens posen Levantando las manos, i tants i tants somriures estúpids només perquè som qui som i perquè som on som. Un altre cop. Una nit més. Felicitat.

Gràcies, senyoreta integrant i causant del gran Dúo Dinámico. T'he trobat a faltar.

Demà em demano festa, tu!

Ven y deja que esta noche la gobierne yo, pide mañana al jefe baja por diversión!

Però no, no l'hi demano a ningú, tu, me n'hi vaig perquè em toca, perquè m'ho mereixo, perquè fot massa mesos que no movem el cul, perquè necessito una festeta de les bones, perquè l'estiu és per això, per passar-s'ho bé, per liar-la amb la música que et fa liar-la, per estar amb amigues que fa temps i temps que no veus, per riure, per beure, per arreglar-se i mirar-se al mirall i que l'autoestima pugi quatre punts i se surti del regle i peti el termòmetre. I per fer un "oooooooh" cada vegada que soni un temazo, i per fer "hòstia hòstia hòstia com mola per favor" i no deixar de somriure en tota la nit. I per adormir-se al tren quan tornes, i fer contrast amb tots els que s'acaben de llevar.. 

Hi vam ser cada setmana i ara des del disset de febrer que no hi posem un peu, però demà Costa Breve tornarà a ser traductor, tornarà a ser pistufòlic, tornarà a ser habitat per "la rubia y la de las gafas" i aquesta vegada unes quantes més. I tornarem a tenir fans, i a riure'ns dels lletjos que ens vénen a demanar "una oportunidad" o que li presentem l'amiga, o de les tècniques cada vegada més surrealistes que es fan servir per lligar...

Demà la liarem parda. Demà molarem mil. De fet, ja molem sempre.

Som-hi, som-hi, som-hi! :D

(per cert que, encara no sé què posar-me... crisi crisi crisi!)

Més cors!

Nova incorporació a la col·lecció decorativa obsessiva. Més cors a l'habitació.
Avui hem anat a Ikea i, a part d'estressar-nos amb la marabunta de gent, hem comprat el marc per poder penjar un pòster que tenia fa dies.

És preciós:

És o no és?! :D

FUCK YOU!

Dedicat a tots els gilipolles que en aquesta vida m'han volgut només per una cosa, pels que només m'han mirat quan ja no duia pantalons, pels que m'han dit preciosa mil vegades però han parat quan s'ha acabat el polvo. Dedicat a tots aquells desgraciats que em tractaven bé fins que es van cansar que no m'obrís de cames, als que en van trobar una altra de més guarra que els hi xupava de puta mare i van passar d'algú que pensava amb el cap. A tots els que jugaven a la carta de jove romàntic amb futur prometedor i a l'hora de la veritat no eren més que jokers de riallada absurda. A tots els que es pensen que som trossets de carn que algun dia tindran a sobre. A tots els que ho van pensar i es van quedar amb les ganes. A tota la munió d'homes indecents i inútils que m'he trobat i que em trobaré a la vida. Viure és molt més que col·leccionar orgasmes.

FUCK YOU.

Parlem de Google+, de Twitter i del límit de caràcters

La nova i flamant i recent i abans restrictiva i problemàtica i ara ja pública xarxa social de Google. Una xarxa social que al principi semblava genial, però que tinc abandonada des d'aquesta imminent aparició de tot déu al món dels cercles. (Per cert, com heu llegit el títol? Google plus, a l'espanyola? Plas, a l'anglesa? Google más? Dilemes).

Fa uns dies un bon home, el @cvallribera, em deia que li encantava Twitter, però que el gran impediment que li veia era que no es pogués escriure més de cent quaranta caràcters a cada tuit. I jo contestava que el límit a cada tuit és el que li dóna gràcia a la xarxa de l'ocellet, obtenir informació d'usuaris en petites píndoles, que si volíem llegir parrafons ja tenim blogs. I ara, un mes i algun dia més tard, li diria que per coses llargues ja tenim blogs, o ja tenim Google+.

Senyors, al principi, quan la xarxa del gegant de les cerques era privada m'encantava, pel fet de poder fer cercles i triar qui volies que et llegís, sobretot, i també perquè tot semblava més bonic que Facebook, perquè les fotos es pengen soles, pels gifs i per altres cosetes. Era un lloc nou, un lloc molón, un lloc així diferent. Estava bastant buit, però no passava res. El problema ve, precisament, des que s'ha omplert.

Algú deia per Twitter que això del Google+ és tenir la gent del Twitter posats en cercles. Vaig començar a fer-ho així, anar afegint a tothom en un bonic cercle que es deia Twitter, a part dels de Poble, UPF, blablá. No cal dir que va costar lo seu, perquè si en un lloc tens un nick i a l'altre un nom sense cap foto que ajudi a relacionar-los o alguna cosa així es fa complicat saber qui coi és cadascú. I vaig anar afegint gent. Gent i gent, diguent mira, deu ser algú que coneixes. I ara tinc un Tauler d'activitat tant ple de merda que m'agobia i no el puc seguir.

Perquè una cosa és seguir-los al Twitter, en petites porcions, tranquil·les, que et poden fer gràcia o et poden deixar indiferent, i l'altra és tenir cinc-deu línies de cadascú, amb enllaços, fotos, vídeos i quatre mil merdes més, que si no t'interessen te les has de menjar igualment. Em temo que no em queda més remei que fer fora gent dels meus cercles (que snob i que ruin i que de mala persona que queda, això, eh?).

A Twitter es pot seguir a 800 persones (no diré tranquil·lament perquè de vegades també em supera, però més o menys vaig controlant), al G+ amb 300 ja em marejo.. Veus per què servia, el límit de caràcters, senyor @cvallribera?

Cultura musical

Estic més que farta que se'm digui que sóc inculta musicalment parlant, que se m'ha d'instruir, que com puc anar pel món escoltant un tipus de música que més que música és merda i no sé quantes mil xuminades més. I tot per no seguir una corrent de ser "musicalment cool", de conèixer la bona música de la història i el virtuosisme dels més grans i de gent que s'ho va currar en alguna època i que va marcar un estil i no sé què més.

Senyores, senyors, n'estic una miqueta bastant cansada. Per mi, la música no són acords ben fets, perquè no en tinc ni puta idea. Per mi la música són notes que em transmetin, que em facin moure, que em donguin bon rollet, o que em provoquin sensacions al cos. Per això no m'amago de dir que fa dues hores que gaudeixo com una cabrona escoltant Cadena Dial i que fa uns minuts m'he flipat mil quan han posat Livin' la vida loca del Ricky Martin, i amb el Rutinas de la Chenoa igual, i fa mitja hora he cantat com fa deu anys El alma en pie a duo amb el David Bisbal.

Perquè sí, perquè molt Manel i molts Pets i molts Beatles i algunes de Sonata i Lemon Tree i More than words i Eric Clapton i Queen i blabla, però amb Los40 i Cadena Dial i Cadena 100 i el pop nacional m'ho passo com una puta. Que l'emocionada màxima més gran quan som a Costa Breve és al moment d'Amaral, del Saturday Night, de Barbie Girl, del Wannabe, de Melendi, de Pignoise o del Princesas de Pereza. I no per això gaudeixo menys de la música o sóc més tonta o sóc més mongola. Simplement m'agrada cantar i saltar i moure el cul i liar-la i m'encanten aquests ritmes molons!

QUE VISQUI EL PACHANGUEO, COLLONS!

(Comentari posterior: fa uns dies vaig recuperar el "Sueño su boca" del Raúl.. i la duc al mòbil i m'encanta mil i m'emociono i tot quan al tren em salta un sonor "Hace tanto que sueñoo su boca, que la vida se me ha vuelto loca, cada noche imagino sus besos pero despierto y la vuelvo a perder..." :D :D)

La roda de la vida

T'obsessiones, estimes, idealitzes, odies, oblides.

T'obsessiones, estimes, idealitzes, odies, oblides.

T'obsessiones, estimes, idealitzes, odies, oblides.

T'obsessiones, estimes, idealitzes, odies, oblides.

T'obsessiones, estimes, idealitzes, odies, oblides.

.

.

.

No para mai de girar.
I mentre gira, absent, vas omplint els anys de petites coses.

4''

*Ando buscando un amor que me diga que soy verdadera

*Ando buscando la forma de andar siempre a mi manera

*Que hay tantas cosas que quiero saber y no encuentro respuestas

*QUE HAY IMPOSIBLES QUE UN DÍA CONSIGUES SIN DARTE CUENTA

A cada cançó de l'Amaia hi ha una frase per emmarcar.

REBAIXES

Podem resumir la tarda d'avui en una foto, la campanya de L'illa diagonal.

Fa dies que la buscava per fer-li la foto.

M'ENCANTA.

Necessitava tarda de bosses mil i cremar la targeta! =P

100 veritats sobre mi

1.       Vaig néixer un 24 d’octubre.

2.       Suposo que per això el meu número preferit és el 24.

3.       M’agraden el taronja i el verd pistatxo, però totes les altres coloraines també.

4.       No sé anar amb bicicleta.

5.       L’únic esport que havia fet era anar a esquiar, però ara fa cinc o sis anys que em fa mandra anar-hi.

6.       Sovint, baixava les pistes cantant en veu alta, com faig de vegades quan baixo Passeig de Gràcia a peu.

7.       Podria estar-me tot el dia menjant arròs.

8.       De cop, a temporades, em pica per canviar l’aigua per la llet, i en bec a totes hores.

9.       No m’agrada la cervesa normal, però la de frambuesa sí.

10.   De vegades em mossego les ungles, i de vegades me les trenco amb els dits.

11.   Tinc uns Crocs blau cel que m’encanten.

12.   Estic enganxada al mòbil.

13.   Tuitejo massa compulsivament, però és per culpa del número 14.

14.   No em sé estar gaire temps callada.

15.   Faig 151 cm, per això he d’aprendre a anar amb talons.

16.   A Itàlia vaig llogar un Segway i m’aguantava i se’m donava prou bé.

17.   Col·lecciono cors. Just love them.

18.   Em rento les mans amb sabó de xocolata.

19.   Tinc pànic a les agulles i monto pollos immensos cada vegada que m’han de treure sang o posar-me una vacuna.

20.   Sempre havia estat súperprima, però vaig estar tres mesos a Amèrica i vaig tornar amb deu quilos més.

21.   Tinc els dits grossos del peu molt grossos.

22.   I les mans molt petites.

23.   No em sabia fer cues fins fa poc més de mig any.

24.   Tampoc bevia cafè fins fa que va arribar la Nespresso a casa, fa poquet.

25.   M’encanta remenar els troncs quan hi ha la xemeneia encesa, però sóc patosa i de vegades la lio.

26.   Sóc patosa, així, en general.

27.   Bec 43 amb pinya, o vodka negre amb llimona, o tequila amb lima i grosella o malibu amb pinya.

28.   Fa molt que he de tastar el 43 amb Cacaolat.

29.   Sempre em rallo mirant enrere amb allò de “lo que pudo haber sido y no fue”.

30.   M’agrada més parlar amb gent que no conec que amb gent que conec.

31.   Prenc el sol, però sóc blanquíssima i de seguida em cremo.

32.   No menjo amanida, ni fruits secs.

33.   De verdura, només mongetes tendres, albergínies a la planxa i sopes verdes on no es veu què hi ha.

34.   La xocolata em perd.

35.   I el formatge, el formatge fort, també.

36.   Vaig deixar els tangues per l’estiu perquè a l’hivern feia fred, i més tard els vaig desterrar per incòmodes.

37.   Amb dos gots de sangria dic coses que no he de dir, i amb tres ja no sé ni el que dic.

38.   Sóc un teletubbie, abraço molt a tothom, i és que la vida és millor amb contacte físic.

39.   La carn, poc feta. Ultra poc feta, de fet, sisplau.

40.   He estat a Xina i a Cuba.

41.   Sóc molt fan de les cançons de Disney.

42.   I dels llibres de novel·leta romàntica i tal.

43.   Adoro els iogurts activia 0% de frutos rojos, que no els de frutos del bosque.

44.   I els petits nesquiks també, tot i que ara fa molt molt de temps que no en menjo.

45.   A l’estiu, sortir al carrer equival a menjar un gelat.

46.   Em dutxo escoltant l’últim disc de Manel des del dia que va sortir.

47.   Quan he d’anar a algun lloc important, em poso a la dutxa una hora i mitja abans de sortir de casa.

48.   Tinc vestits per estrenar a dins de l’armari.

49.   Fa dos anys que tinc ganes de menjar un suís, però quan arriba l’hivern no trobo el moment, i a l’estiu, evidentment, no entra.

50.   El meu ordinador s’escalfa una barbaritat i l’he d’anar movent de lloc cada x temps per no cremar-me la taula.

51.   Últimament em compro la Cosmo però no la llegeixo, perquè quan no tens nòvio no mola tant.

52.   Colònia dolceta, per exemple, Fantasy de la Britney Spears, Escada Marine Groove o DKNY la poma verda, tot i que ara la porta tot quisqui.

53.   Tinc més de vint llibres començats des de fa la tira d’anys, i no hi ha manera d’acabar-los.

54.   Com a viciosa de la llengua, puc passar-me estones llarguíssimes a la secció de diccionaris de la FNAC.

55.   Sempre duc tres paquets de kleenex al bolso.

56.   Tinc quatre llibres de cuina, però a la que vull posar-m’hi sempre acaba passant alguna cosa que no els faig servir mai.

57.   Però hi ha un pastís que em surt guai: tarta colibrí. Pinya, plàtan i coco amb glaseado de filadèlfia.

58.   Sóc de l’”encara queda temps” i “per què ho he de fer ara, si ho puc fer demà?” cosa que de vegades em complica la vida.

59.   Com moltes dones, supero les estones depres amb matí de pelu i tarda de compres.

60.   Vaig ser molt fan de Desigual, ara ja no tant.

61.   De tant en tant em compro cremetes allò per fer les coses bé, però dos dies i acaben arraconades al lavabo.

62.   M’encanta mirar per la finestra.

63.   Sóc MOLT cotilla.

64.   Tinc un paraigua, una jaqueta i una camisa de la Hello Kitty.

65.   I tots els  bolis de colors de uniball eye fine, però el meu germà me’ls pren.

66.   Jo era de les que pintaven l’agenda, la tenia súper súper decorada.

67.   M’encanta cuidar els petits detalls en ocasions importants.

68.   Parlar per telèfon és una molt bona teràpia antiestrès, antitristor i antitot, llàstima que no tothom sigui Movistar i no sempre sigui cap de setmana.

69.   M’encanta parlar italià i anglès, però el francès el reservem per l’escrit, que quan el parlo em sento idiota.

70.   Tinc unes Munich de colors i no sé mai amb què combinar-les.

71.   Tinc els peus súper prims i anar a comprar sabates és un martiri.

72.   Vaig tenir les colònies petites de 3 euros de l’Yves Rocher, anava pel món fent olor de coco, de vainilla, de pera, de mango o de móra.

73.   No vaig guanyar mai els jocs florals fins a segon de Batxillerat. A l’última oportunitat, em vaig endur el premi de poesia i el de prosa del poble.

74.   Sóc especialista en anar veient nòvios perfectes per la vida, fins que efectivament em demostren que no ho són.

75.   Parteixo sempre de la base que la gent d’entrada és bona persona, una altra premissa que m’ha dut i em durà bastants maldecaps, que sembla que en la realitat la humanitat és més puta.

76.   Puc passar del somriure a la llàgrima en dos minuts. El meu cervell no deixa de donar voltes a tot.

77.   Dono càrrega emocional a massa coses que no n’haurien de tenir.

78.   Sempre he tingut molta por als canvis i a les coses noves. Encara que la situació antiga no acabi de ser perfecta, mai se sap si la novetat serà pitjor.

79.   Dic “metxero”, i “bandeja”. I cap problema, tu.

80.   La millor nit de festa que he tingut va ser una festa remember dels anys 90 a Costa Breve amb la Laura i la Gemma, on tota la nit van sonar hits del pal Toda la noche en la calle, d’Amaral.

81.   Tinc un fotolog des del 22 de gener del 2006, i durant quatre anys va ser actiu cada dia. I tenia fans.

82.   Algun dia aprendré a maquillar-me.

83.   Tenia un anell de cors vermells de la Swatch, i em fa ràbia màxima haver-lo perdut.

84.   Era una crack en llatí i grec, a l’insti, i ara no me’n recordo de res.

85.   Sempre deia que em posaria lentilles perquè (els nois em deien que) estava més guapa, però des de fa tres ulleres que m’agrado molt més amb ulleres que sense.

86.   Acostumo a trobar sempre el sentit pervers de les paraules, i si no tenen doble sentit, els el trobo igualment.

87.   Tinc un condó fluorescent caducat.

88.   Quan vaig mona, em miro a tots els miralls que trobo.

89.   Sóc un 0 en geografia, en economia i en mates. I en història, un -5.

90.   Però a la uni era una crack traduint jocs de paraules.

91.   Em perdo mirant les xorradetes que venen a yoquierounodeesos o quelovendan. I algun dia em compraré alguna cosa a elarmariodelatele.

92.   Abans anava tot el dia amunt i avall amb la càmera de fotos, ara no la duc mai.

93.   Una vegada un tiobueno em va fer un massatge sota la dutxa, a un balneari.

94.   M’agrada ajudar la gent quan els veig perduts a la Renfe o al metro.

95.   I un dia em trencaran la cara per posar bé l’etiqueta de la samarreta a gent que no conec.

96.   M’encanten els ous ferrats.

97.   Vaig aprendre a fer bufandes una nit que no volia estudiar història, i em vaig convertir en bufandera oficial de les meves amigues durant un temps.

98.   Quan estic nerviosa, parlo encara més que de normal.

99.   Al tren, em trobareu al primer vagó (i al costat de l’endoll, des que tinc aquest mòbil que no aguanta ni mig dia).

100.    Sense món 2.0 no podria viure.