Ai, senyor

Les lletres d'un més que cuidat i poètic disc dels Amics fan que es despertin les paraules. Buiden, toquen, enrampen, i fan que flueixin rius que un dia potser van ser de tinta i ara són.. de zeros i uns?

Res, tu, que la vida és dura per més que em miri i m'agradi, que depèn de com tot és lleig malgrat uns llavis vermells que ho peten fort. 

No sé si tot va bé, no sé si tot va malament, no sé pas com cony acabarem, perquè el programa de l'Ariadna Oltra de l'altre dia gairebé em fa anar a acampar a la via del tren.

En fi, seguim per aquí, seguim vius, i vull que es noti d'alguna manera.

Hi som, i això ja és molt.