dimecres, 23 d’octubre de 2013

#pistwenty-five (-2 hours)

Dues hores per dir adéu al millor número del món, però em fa mandra mirar enrere i repassar. Em fa mandra perquè la pausa i la incertesa han sigut prou llargues com per haver-ho reflexionat tot, ja.

Avui és més sorpresa que res el que m'inunda (que dius, ui sí, quina sorpresa, el temps passa!).

Sorpresa perquè ahir érem gener i ja som octubre. I sorpresa perquè jo no puc fer vint-i-cinc anys. L'any passat en vaig fer vint. I fa dos, divuit. Que vint-i-cinc són molts, hòstia, que són molts..

(esperem que la vida ens comenci a cuidar)

(hi sereu?)




3 comentaris:

  1. mola el teu bloc!, poesia de la vida quotidiana i no nomes.

    Un Boueta

    ResponElimina