Dues hores per dir adéu al millor número del món, però em fa mandra mirar enrere i repassar. Em fa mandra perquè la pausa i la incertesa han sigut prou llargues com per haver-ho reflexionat tot, ja.
Avui és més sorpresa que res el que m'inunda (que dius, ui sí, quina sorpresa, el temps passa!).
Sorpresa perquè ahir érem gener i ja som octubre. I sorpresa perquè jo no puc fer vint-i-cinc anys. L'any passat en vaig fer vint. I fa dos, divuit. Que vint-i-cinc són molts, hòstia, que són molts..
(esperem que la vida ens comenci a cuidar)
(hi sereu?)
per molts i molts anys ;)
ResponEliminaMoltes felicitats! :***
ResponEliminamola el teu bloc!, poesia de la vida quotidiana i no nomes.
ResponEliminaUn Boueta