Princeseta

Que sí, que potser no queda bé dir-ho, però m'agrada que a la primera cita sigui ell qui pagui el cafè/la coca-cola/el sopar/la birra o el que sigui, perquè no sé què hi ha però fa que quedi bé, alguna cosa que fa que quedi la idea que és un bon home, un bon partit (algú que podrà cuidar-me? instint de supervivència?) a qui m'agradaria convidar en una segona cita.

Algú que es mullarà si s'ha de mullar algú i que passarà fred quan només hi hagi una jaqueta.

Hi ha qui en dirà masclisme. Jo hi veig alguna cosa de l'evolució de l'espècie, o simplement el petit somni de ser princesa que duu a dins (més o menys amagat) qualsevol dona.

#pistwenty-five (-2 hours)

Dues hores per dir adéu al millor número del món, però em fa mandra mirar enrere i repassar. Em fa mandra perquè la pausa i la incertesa han sigut prou llargues com per haver-ho reflexionat tot, ja.

Avui és més sorpresa que res el que m'inunda (que dius, ui sí, quina sorpresa, el temps passa!).

Sorpresa perquè ahir érem gener i ja som octubre. I sorpresa perquè jo no puc fer vint-i-cinc anys. L'any passat en vaig fer vint. I fa dos, divuit. Que vint-i-cinc són molts, hòstia, que són molts..

(esperem que la vida ens comenci a cuidar)

(hi sereu?)

#microalgo

I quan va despertar, el dinosaure ja no hi era però seguien allà el buit estúpid i absurd i aquelles ganes de baixar al carrer a mirar aparadors buscant a la desesperada una brúixola que assenyalés alguna cosa.

Parlo poc

Últimament reflexiono molt en silenci i poc en veu alta o en lletra escrita.

Avui només vinc a deixar constància que tinc un constipat de cal déu i, aquesta tarda, una entrevista de feina molona. I una energia extrema i una americana negra de puntets blancs per petar-ho màximament.

..que passarà el temps i estarem junts

Al principi la rutina era posar-los a l'enorme toca-discos del papa i tancar les portes del menjador i seure al sofà amb el llibret a les mans o comprar-los amb la mama a Barcelona i posar-los de seguida al cotxe (al Laguna, que el Twingo anava amb cassette). Més tard va convertir-se en viatges en tren a Barcelona i seure en un autobús o al metro discman en mà per no haver d'esperar a arribar a casa. Avui, les parets del menjador ja no hi són, i no he passat per la FNAC, i la pressa em porta a un disc comprat a iTunes sabent que demà el compraré físic..

Passen els anys, aquest ja en fa quinze, del primer cop; canvia la manera de trobar-vos, de trobar-nos, però, si continueu parint delícies com les que pariu, em temo que ja ho sabeu segur: passarà el temps i estarem junts.