Les màquines de Sants

Avui hi ha un article a La Vanguardia que ve a dir que l'estació de Sants és un caos i tercermundista, que es col·lapsa i que és una estació impossible. Un dels principals problemes és que falten taquilles, i jo crec que hi ha molta gent que no sap que hi ha coses que les poden fer a les màquines. És veritat que les màquines no sempre funcionen a la perfecció, però puc dir que gairebé sempre anem més ràpids comprant nosaltres mateixos que fent la cua. Diu l'article que hi ha tants tipus de màquines que provoquen confusió, així que en aquest post (que em sembla que llegirà poca gent) pretenc explicar una mica què fa què. Fa dues setmanes que tenim les màquines taronges, així que també anirà bé per als usuaris habituals.

Arribem a Sants pel mig, passadís central, sis màquines grises de rodalies. Les velles, les de sempre, són com les vermelles i grises que hi ha per totes les estacions. Venen bitllets de rodalies, bitllets amb descompte de targeta daurada, abonaments de Renfe i d'ATM (T-10, T-Mes, blabla), productes combinats per al dia (anar+tornar+entrada a Port Aventura, Illa Fantasia, Vall de Núria i més) i són les que treuen també el combinat de rodalies gratuït quan arribes amb trens de llarga distància. Quan treus el bitllet, tens dues hores per passar pel torn abans que caduqui. I en el bitllet d'anada i tornada, la tornada dura fins a finalitzar el servei del dia següent de comprar-lo. No es poden comprar bitllets amb altres descomptes, s'haurà d'anar a taquilla. Per als productes combinats amb parcs temàtics i museus variats per altres dies, també a la taquilla. De la R3, només deixa comprar fins a Vic.

A la zona de l'Ars i el Calzedonia hi ha la part dels trens de llarga distància, i les màquines liles que hi ha allà són tant per imprimir bitllets amb el localitzador com per comprar bitllets, pel dia o per altres dies, amb targeta de crèdit. Al davant de les vies 11-12, davant del punt d'informació, n'hi ha una igual.

Enfilem cap a la dreta i davant de les taquilles trobem les taronges. Màquines noves de fa un parell de setmanes, venen tant rodalies com mitja distància. Només treuen bitllet per al dia, amb dues hores per gastar-lo, i no fan descomptes de targeta daurada ni de carnet jove. També venen abonaments d'ATM. No fan el combinat de rodalies. Per comprar, hem de teclejar la destinació al teclat, i prémer fort i fent el cop, perquè el tipus de pantalla reacciona a la pressió. Tries el tren que vols i pagues. Els horaris de trens que tenen els regionals del sud són els de sortida d'estació de França, sumeu-hi deu minutets més. S'ha de dir que aquestes màquines taronges encara s'estan acabant de perfilar.

Seguint cap al fons, al costat de la botiga del Barça, hi ha quatre màquines vermelles i grises que són iguals que les de rodalies del centre de l'estació. La que toca a la botiga a l'esquerra acostuma a agafar totes les targetes.

I entre les dues fileres, al fons, les liles de mitja distància de tota la vida. Venen bitllets per al moment i per altres dies, i abonaments. El bitllet d'anada i tornada funciona com el de rodalies, només fins el final de servei del dia següent a l'anada. El que es pot fer és canviar l'origen i comprar l'anada del nostre destí a Sants. Ofereixen possibilitat de fer descompte de carnet jove i de targeta daurada.

I ja està.

Les taronges agafen bitllets de cinc nous, les altres no.
Cal fixar-se en el canvi que tenen les màquines i no provar vuitanta vegades si entra el bitllet de vint. A sota ens apareix què accepta i què no.
De vegades el targeter falla, proveu una altra màquina. Les noves no solen fallar.

I si no esteu segurs de ser on sou, pregunteu al personal d'informació de l'estació, és a dir, a mi i als meus companys.

Algun dubte? :)

Divendres vam anar a Can Fabes

Fa uns dies van anunciar que Can Fabes tanca a finals d'agost, i a mi, com suposo que a mig Sant Celoni, em va agafar aquella peneta de dir "ai, al final no hi hem anat.. passant-hi cada dia per davant i no hi hem anat.. hi havíem de celebrar els divuit.. hi havíem de celebrar quan em casi.. i al final res.. jó". Doncs bé, gràcies al senyor Aleix Solé, el meu súper nòvio, hi vam anar divendres, a celebrar santa Anna i a celebrar que som vius. 

Divendres vam anar-hi al vespre a fer el menú de temporada amb maridatge de vins, i va començar amb el riure tonto de #postureo, de "què hi pinto jo aquí si jo sóc de menjar costelles de xai i patates fregides amb les mans", després d'una setmana de més postureo encara pensant què ens posàvem per anar de rics. Però escoltin, que si anar de ric és menjar com vam menjar, anem de rics per sempre més, tu. Només dir que, només fer una passa fora del restaurant, l'Aleix fa: "Pistu, hem de tornar". A veure si trobem dia.

Aquí va la crònica fotogràfica. Els noms dels plats no me'ls sé ni me'n recordo tot el que hi havia, i mira que hi havia coses que no menjo normalment, però tot era bo, bo, bo. Vam començar amb una copa de cava i un bull i una botifarra blanca, crec que trufada, i una xip amb gust de sàlvia i algo més, que em van pillar desprevinguda i de què no tinc foto. La primera reacció va ser "taaaaan pooooc?" però un cop arribes als postres i veus que estàs ben tip ja ho acabes d'entendre.

Seguim amb un pop que duia un pa sucat en sopa de peix, hiper bo, i una xíndria amb alguna cosa igual de bona però que no recordo. Genial perquè era freda i fresca. I jo no en menjo, de xíndria. Però bo.

Vam seguir amb una crema d'espàrrecs que va deixar totes les altres cremes d'espàrrecs per terra. I un cargol amb alguna altra cosa, també. Entre el riure tonto i la gana no em vaig quedar gaire amb què era què. A part que vaig sentir cargol i el meu cervell va desconectar. Però m'ho vaig fotre, i era bo.

Aquest va ser el primer amb el que vaig dir "uah QUE BO". Sardines amb una crema d'alls o algo així i  algo més però que era bo, bo, bo.

Aquí una gambeta suau i tendra i amb un gust que flipes que barrejada amb el meló quedava de perles. Però de perles, eh.

D'aquest sí que me'n recordo. N'hi diuen pebrot del piquillo a la seva manera, és a dir, del revés, amb el bacallà a fora i el pebrot a sota. Quan va venir vaig cantar interiorment el Shin Chan, allò de "a mi no m'agrada el pebrot".. però l'Aleix em va dir que si no m'agradava allò és que era tonta. Duia com un suc de rostit, em sembla, i vaja, era bo, bo.

I aquí la joia de la corona. Llamàntol amb carbassó i una escuma del suc de llamàntol amb mantega (sempre o algo així, eh). Impressionant. Jo havia menjat llamàntol, però ni punt de comparació. Aquesta textura era.. era.. Buf. Diu l'Aleix que és el que em va agradar més perquè és el que tenia més menjar.. però no és veritat. Ultra bo. A més, el porten així amb tapa, com a les pelis, i la treuen amb una gràcia molt simpàtica. Feia una olor.. Una olor!! 

Aquí em vaig despistar. Va dir que duia salsa de pesto i vaig pensar en la gent d'Igualada i em vaig despistar, i vaig començar a menjar i va fer la foto l'Aleix. És rap, i a la dreta hi ha olivada, però allò rodó no vam descobrir què era. Alguna cosa gelatinosa. Però seguim amb el nivell, eh, bo, bo.

I arribem a la carn. Pularda, amb espinacs i el suquet devia ser el suc del rostit, o vés a saber. També molt molt bo. Però molt. Suau, tendre, bo. Jo menjant espinacs i trobant-los bons. Molt gran.

Tan gran que vaig trencar el postureo i vaig tornar als menús de 10 euros agafant l'ala amb les mans. Escoltin, és que si no no hi havia manera! Escurar-la, torradeta, va ser impressionant. 

Aquí ens van preguntar que com anàvem de gana, i que si fèiem formatge o saltàvem als pre-postres. Saltar-se els formatges?! Ni de conya, amb lo formatgera que sóc jo hauria estat un sacrilegi. Ho sabia ja d'entrada, i ho vaig comprovar en tastar-los. De fet, va ser l'estrella. El millor de tot. Sóc tant de formatges, i van ser tan bons, que tenim el contacte del senyor afinador de formatges que els els porta, un senyor de Granollers, per anar-lo a veure algun dia. Aquí la plata sencera, dels quals en vam triar tres cada un. Jo me'ls hauria menjat tots. Forts, cremosos, impressionants. Hauria repetit de tot. Però començàvem a estar plens.

I aquí passem a les postres. Gerd en tres textures diferents, com mousse, gelat i gerds naturals. 

I una altra estrella. Suflé d'albercoc amb confitura/melmelada d'albercoc a dins, i gelat de te verd amb pa de pessic de te verd. El suflé era tan dolç, tan tan dolç, tan calentó, tan suau.. Buf. 

I va venir el cafè, i jo em pensava que ja estava i m'havia quedat sense macarons. Però no. Quan ja estava tipa tipíssima els van portar. No podia menjar més, però amb una miqueta d'esforç ho vam fer entrar tot. I quina sort, perquè mmmmmh! :)

 I aquí ho vam deixar. Ens van preguntar si volíem res més, i vaig estar temptada de dir que una mica més de formatge.. 

Tota una experiència culinària acompanyada amb uns pans boníssims amb un oli que, com el de casa, fa bona qualsevol cosa on el posis. I regat amb uns vins amb els quals vam fer un viatge per Europa. Jo, que no sóc gens de vins, mirava amb cara de tonta el sommelier mentre ens explicava tota la historieta. Quan va preguntar si li notàvem la semblança amb el Jerez, li vaig dir que no en tenia ni idea, però que el trobava bo. Com tots. Jo, que no sóc de vins. Per sort per mi, i per desgràcia i curiositat de l'Aleix, no ens van servir ni un vi negre. Destacaria un Riesling d'Alemanya transparent com l'aigua que era ambrosia dels déus, però no em vaig quedar amb el nom. 

Tota una experiència. El postureo era important, al principi, amb el silenci, em sentia una miqueta fora de lloc, però cada explosió de sabors deia que no, que ja estàvem bé. I després ja xerrava igual, tu. Per dins és súper maco, súper acollidor, en realitat. Em sobra una mica que estiguin tant per a tu, però suposo que és el que demana la gent, ja que paga. T'hi deixes la pasta, però menges com un rei. Abans que tres pantalons, o abans que un vestit i una jaqueta, abans que unes sabates i un jersei, et regales unes hores de perfecció culinària. Que ja està bé, home. Que també pots anar a l'Elements a fer dos plats i postres per 40 euros, però ja que es fa, es fa bé, no? Vaja, que ja estem pensant si tindrem temps de tornar abans del fatídic dia 31.