No sé ni com va, ni què és, ni res, però dic au, posem's-hi, i a veure què trobem..
Intenta ser l'etiqueta de #menamorao d'aquí al blog, però allà.. els petits enamoraments aquests que m'enceguen i m'encanten tant tant tant...
Coses que mi piaciono tantissimo
diumenge, 28 d’agost del 2011
dilluns, 22 d’agost del 2011
Més cors: un anell recuperat
Mil cors vermells i un I love you a dins.
Fa temps me'n vaig enamorar. El vaig portar i el vaig perdre. Però torna a lluir al meu anul·lar, fent sorollet i goig i color.. M'encanta! :)
dilluns, 1 d’agost del 2011
Lo que pudo haber sido..
Per què ens rallem quan pensem en tot el que hem anat perdent? En tot allò que ens hem anat deixant pel camí que ens ha dut on som? Per què no podem pensar que potser no ens calia, que potser només afegia pes inútil a la motxilla enorme de sentiments, sensacions i records que duem a l'esquena? Per què sembla sempre que la realitat paral·lela i alternativa que desgraciadament no vam poder viure resultava ser molt millor que la que ens vam quedar a l'hora d'escollir? Per què collons no podem pensar que aquella realitat que vam deixar estar era una putíssima merda i ja està?
Palante, coño. Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix..
Palante, coño. Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix..
Etiquetes de comentaris:
filosofades,
smiles,
tira palante
Subscriure's a:
Missatges (Atom)