dissabte, 14 de maig de 2011

Unes quantes crisis i alguna alegria

Nervis. Nervis i nervis. Examen de nivell D de català el dia 21 i no he ni obert el llibre. Examen d'italià d'últim nivell amb examen oral d'un llibre que no he llegit el 28. La regla triga sis dies a baixar-me, però quan arriba em deixa anar del sofà al llit, del llit al sofà, arribar al tren, em fa posar els peus damunt el seient del tren i pujar les escales del metro a escaló cada cinc segons i agafada a la barana. Exposició d'italià d'un grup de música súper cutre perquè no trobo més temes interessants. Esquena feta pols. Però pols. Després va i se'm salta l'embrague del cotxe de l'autoescola al primer carrer que giro i clar, susto. Susto gordo, vaja. A més, deures difícils i complicadots. Afegim-hi una crisi existencial de les grosses, també, i una mica de bronca per veure què faig l'any que ve i a l'estiu i cap a on he de portar la vida. Posa-li unes ganetes de mimos que no acaben de ser del tot. I ahir va i es tira un tio al tren.

Per altra banda, però, uns fideus de l'Udon boníssims en bona companyia, dues hores en una sala de doblatge veient com els grans de segon posen veu als takes que he traduit i ajustat jo i fan màgia, una pràctica de cotxe on l'únic error tenia a veure amb un contenidor i, aquesta nit, Pets a Cardedeu, a primera fila, encara que sigui als seients de la punta.

Així que.. nervis, nervis, nervis, amunt, avall, amunt, avall, i seguim fent, tirando palante, a veure quines merdetes i quantes abraçades més trobarem en aquesta vida :)

I amb ganes de festeta!

1 comentari:

  1. Uh, nena, quin estrés, quina feinada!! Take it easy, prent-t'ho amb filosofia i com dius tu: tira palante!

    ResponElimina