Arbres després de mil anys: preparant el D

Maleït nivell D, senyors, maleït nivell D..  Algú em pot dir si ho he fet bé? "Tot tacat de sang" podria ser CPred? Que jo en sabia, d'això... Entre la teoria i la llengua antiga i... buf... quines ganes que passi l'examen!

(Ho sento, heu de girar el cap, I know. No se'm gira..)

I uns Pets enormes a Cardedeu...

Tots els nervis pre-concert no van ser en va. Senyors, ahir va ser una de les nits més precioses de totes, asseguda en una punta a la primera fila d'una sala del Centre Cultural de Cardedeu, al davant mateix d'un Joan-Pau fent màgia amb les tecles i enviant-nos somriures d'aquests que et maten de tant en tant. Amb La vida és bonica ja van saltar les primeres llàgrimes, només començar. Momentàs Agost, momentàs Aquest cony de temps, momentàs Pantalons curts, depressió amb Draps de cuina i Les coses com són. Súpermomentàs A vegades el món em fa por i súpersúpermomentàs Cercles viciosos i el fet de recuperar una cançó que encara no entenia el primer cop que la vaig sentir. Suma-li uns quants piropos cap al nostre amic Lluís. Suma-li els trossets aquests que s'acosta i et canta. I suma-li, sobretot, un XL saltant com una loca just a tocar de l'escenari i suma-li, també, LO MÁS DE LO MÁS DE LA NIT, un gloriosíssim Bona nit asseguda a dalt de l'escenari, amb el corresponent bloqueig cerebral. Un Bona nit compartit, això sí, però ja puc dir que tinc una part d'un dels grans somnis de la meva vida.

Grandíssim. Enorme. Magnífic i increïblement preciós. No m'havien fet mai mal les mans de tant aplaudir. Emocionalment perfecte.
Si és que... "potser fa molt que fem camí, però us prometo que no se'm fa avorrit!"

Són 12 anys, ja. I els que vindran! Seguirem compartint felicitat! :)

Unes quantes crisis i alguna alegria

Nervis. Nervis i nervis. Examen de nivell D de català el dia 21 i no he ni obert el llibre. Examen d'italià d'últim nivell amb examen oral d'un llibre que no he llegit el 28. La regla triga sis dies a baixar-me, però quan arriba em deixa anar del sofà al llit, del llit al sofà, arribar al tren, em fa posar els peus damunt el seient del tren i pujar les escales del metro a escaló cada cinc segons i agafada a la barana. Exposició d'italià d'un grup de música súper cutre perquè no trobo més temes interessants. Esquena feta pols. Però pols. Després va i se'm salta l'embrague del cotxe de l'autoescola al primer carrer que giro i clar, susto. Susto gordo, vaja. A més, deures difícils i complicadots. Afegim-hi una crisi existencial de les grosses, també, i una mica de bronca per veure què faig l'any que ve i a l'estiu i cap a on he de portar la vida. Posa-li unes ganetes de mimos que no acaben de ser del tot. I ahir va i es tira un tio al tren.

Per altra banda, però, uns fideus de l'Udon boníssims en bona companyia, dues hores en una sala de doblatge veient com els grans de segon posen veu als takes que he traduit i ajustat jo i fan màgia, una pràctica de cotxe on l'únic error tenia a veure amb un contenidor i, aquesta nit, Pets a Cardedeu, a primera fila, encara que sigui als seients de la punta.

Així que.. nervis, nervis, nervis, amunt, avall, amunt, avall, i seguim fent, tirando palante, a veure quines merdetes i quantes abraçades més trobarem en aquesta vida :)

I amb ganes de festeta!

Recordatori

Siempre al arriesgar puedes acertar tu elección final

O allò que qui no arrisca no pisca. I que qui té boca s'equivoca. I que Disney és pura màgia.

Què passa si t'enamores d'una quilla?

Un bon noi súper català a qui, de cop, l'amor fa adorar els valors quillos... Boníssima! :)

oh, Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu... oh, Jenifer, anirem a Pont Aeri els dos junts..