Vivim la vida en riuades de gent que va cap aquí i va cap allà i arriba a casa i fa el que toca, i cares llargues al metro i gent que es mou bàsicament en una escala de grisos i blancs i negres que no té cap mena de xispa. La societat és sosa, és sosaina, és avorrida, és plana, és beh.
I entremig salto jo, la taca taronja que intenta fotre-li una mica de xispa. Foteu-li xispa a la vida, nens. Xispa, amor, carinyo. El color. El volum. El relleu. La textura bonica. Res, un petó perquè sí, una foto mona, un atxutxón, dos petons quan no arribes ni marxes, una postal de Nadal, unes galetes, una bossa de xuxes, un xist, una cançó, un alguna cosa. Alguna cosa que faci somriure la gent que us envolta, que ens envolta. Perquè la vida és molt més maca quan som originals, quan som diferents, quan somriem de cor i quan estem contents. I donar carinyo és donar alegria.
Estimeu-vos més.
Cony.
