O no et truquen de cap lloc o en un dia reps set trucades de feina. Set en un dia. I vas a una, vas a l'altra, vas a la següent, fins que en reps una que és un sí o no. Acceptes la feina o no. Fots el cervell a cent per hora durant cinc minuts i dius que sí, que acceptes, que hi seràs l'endemà amb tota la il·lusió del món. I un cop has fet això, tornen a ploure trucades i empreses guais que et volen entrevistar. I amb un nus a l'estómac, a la gola, al cor o on sigui, els has de dir que et sap greu, però que l'agost ja el tens cobert i que fins l'1 de setembre res.
Sí, senyors, perquè dilluns anava a una entrevista maca en una empresa grossa i bona a Almeda i passant per Sants pensava "veus, aquí sí que hi estaries bé, treballant-hi.." i com per art de màgia mentre dino em truca una noia d'una empresa subcontractada de Renfe que si vull ser informadora a Sants les tardes d'agost. O sóc bruixa o sóc bruixa. En un primer moment dubto perquè fins les 10 de la nit.. Però què coi, m'encanta, de cap a la piscina. De fet, informar al tren és una cosa que faig des del segon dia que vaig agafar un tren. No, segon no, però des del desè. Gent perduda i un vostè vingui amb mi. Estrangers i un yes, yes, this is your train. No, senyora, estació de França no va a França, ha de buscar Cerbère. No para a Granollers, és directe. Sí, sí, al Clot sí. Per anar al Clot pot agafar els de la costa, també. I així cada dia. Doncs ara em pagaran per això.
Per això i molt més, de fet, perquè com que és Sants, que jo encantada que sigui al mig del meollo, eh, hi ha gent que l'han enviat a Tordera i no hi vaig ni loca, doncs com que és Sants, m'he d'estudiar totes les línies, de rodalies i de regionals, totes les zones, de Renfe i d'ATM, a sobre (que ja em diràs quines ganes de liar al personal fent zones diferents!). Tipus de bitllets, què convé més, com funcionen les màquines, i com funciona tot el sistema de Devolució Express. Els regionals em costaran. La R4 m'està costant. I mirar quin bitllet convé també em costarà. Però n'aprendrem :) Ai, Sants, una estació que fa temps no volia ni trepitjar perquè em perdia i des de les obres de Passeig de Gràcia (i de fet, des d'abans, pel McDonald's i els lavabos) s'ha convertit en la meva segona casa. I encara més que ho serà a l'agost.
Agost encaminat. Qui sap si al setembre hi ha manera de continuar. Seguirem enviant el cv a tort i a dret per si de cas. De moment, l'agost està cobert. Ens veiem entre vies i andanes.
dijous, 25 de juliol del 2013
dijous, 18 de juliol del 2013
Aturats again
L'alegria del penúltim post que m'enviava a treballar va durar poquet, molt poquet, unes dues setmanetes, o el que és el mateix, cinc jornades laborals o, el que és el mateix, vint-i-quatre hores de feina. Resulta que els senyors d'Adecco i els del Barça no es van entendre, van contractar massa gent i de cop van veure que uns quants sobràvem i au, patada al cul amb la mínima excusa.
El que passa que no sé si em va anar bé, ja, perquè encara que la feina era maca maquíssima, i que m'encantin tot aquest tipus de feines i siguin ideals i creats per a mi, no sempre es tracten de la millor manera i es tenen les millors condicions, i de les vint hores setmanals que ens havien promès, amb la retallada de personal, en vaig acabar fent vuit. En fi, que sobrava gent. Doncs adéu, tu. Amb pena, perquè encara no m'havia comprat res del Barça, i perquè ser el Barça i la cara del club i tot això doncs era guai, perquè els turistes eren la bomba, perquè la gent venia simpàtica i alegre, amb pena, sí, però adéu.
I ara seguim al mar de currículums enviats, de mails, d'ofertes de feina trobades i esperades amb il·lusió, de trucades de números estranys i de visitar empreses estonetes curtes, el que dura l'entrevista.
Ja són quatre les entrevistes fetes i una que tinc demà, així que amb alegria, a veure si ens n'acabem de sortir.. :)
El que passa que no sé si em va anar bé, ja, perquè encara que la feina era maca maquíssima, i que m'encantin tot aquest tipus de feines i siguin ideals i creats per a mi, no sempre es tracten de la millor manera i es tenen les millors condicions, i de les vint hores setmanals que ens havien promès, amb la retallada de personal, en vaig acabar fent vuit. En fi, que sobrava gent. Doncs adéu, tu. Amb pena, perquè encara no m'havia comprat res del Barça, i perquè ser el Barça i la cara del club i tot això doncs era guai, perquè els turistes eren la bomba, perquè la gent venia simpàtica i alegre, amb pena, sí, però adéu.
I ara seguim al mar de currículums enviats, de mails, d'ofertes de feina trobades i esperades amb il·lusió, de trucades de números estranys i de visitar empreses estonetes curtes, el que dura l'entrevista.
Ja són quatre les entrevistes fetes i una que tinc demà, així que amb alegria, a veure si ens n'acabem de sortir.. :)
dimarts, 25 de juny del 2013
diumenge, 16 de juny del 2013
A treballar! :)
Sí, senyor, quatre mesos menys un dia són els que he estat sense feina. S'acaba el drama de l'última entrada, s'acaba el drama de buscar buscar i buscar i no trobar res.
Si un divuit de febrer em deien que el dinou no calia que tornés, demà, disset de juny, començo formació al Camp Nou per fer d'informadora als socis i als turistes que passin per allà (que en deuen ser molts, perquè el Museu del Barça resulta el més visitat de Catalunya!). Després de quatre mesos, aterro en una feina que sembla feta a mida per a mi, que clava a la perfecció la meva personalitat.
En aquest temps he canviat de look, i he canviat per tant tres vegades la foto del currículum, he canviat també l'estructura del currículum gràcies a una bona orientadora laboral, he canviat el LinkedIn, he actualitzat Infojobs, he omplert fulls amb dates, hores i llocs de cites d'entrevistes i, sobretot, he trobat ofertes i ofertes i ofertes que han acabat a Et trobaré feina.
Ofertes que han fet que em motivés, perquè si bé l'última entrada era depriment, avui escric amb la màxima il·lusió, perquè aquell grup de Facebook és màgic, perquè és gent estupenda, perquè cada setmana hi ha cinc persones mínim que fan contractes gràcies al seu creador, el Josep Azemà. Un deu per la iniciativa, un deu per la gent que col·laborem buscant i compartint, un deu per la recepció dels que hi ha i per les experiències que s'hi comenten. Gent maquíssima a qui seguiré ajudant encara que no m'hi dediqui compulsivament com ara, que estic mirant Loquo cada dos per tres i quan vaig pel carrer miro tots els cartellets de les botigues (i al final resulta que hi ha els horaris de la botiga o hi diu "wc solo para clientes").
El cas és que ara les webs de trobar feina estan bastant saturades, però tot és anticipar-se a tot. Veure l'oferta de pressa, contestar de pressa, escriure una carta de presentació súper motivada i no esperar que tinguin cent persones inscrites. I això es fa amb una gran xarxa de contactes. I a Twitter s'hi fan contactes, encara que el meu pare sempre digués que eren xorrades. Doncs aquest cop li toca menjar-se les paraules, perquè si demà no estaré enviant currículums serà per un bon noi twittero que va pensar en mi en el moment adequat. Merci, de debò. Suposo que el karma et torna tot allò que dónes. I jo m'ho he currat bastant aquests dies, perquè la felicitat d'algú que obté un sou gràcies a un cable teu és immensa. Doncs mira, ara em toca a mi.
I au, vaig a triar roba, que per visitar Can Barça s'ha d'anar estupendo. Els que encara busqueu, paciència, calma, i molt de morro, que tot arriba. Rastregeu fins l'últim racó d'internet i dels carrers de Catalunya (et trobaré feina us hi ajudarà) i veureu que vindrà :)
I VISCA EL BARÇA!
Si un divuit de febrer em deien que el dinou no calia que tornés, demà, disset de juny, començo formació al Camp Nou per fer d'informadora als socis i als turistes que passin per allà (que en deuen ser molts, perquè el Museu del Barça resulta el més visitat de Catalunya!). Després de quatre mesos, aterro en una feina que sembla feta a mida per a mi, que clava a la perfecció la meva personalitat.
En aquest temps he canviat de look, i he canviat per tant tres vegades la foto del currículum, he canviat també l'estructura del currículum gràcies a una bona orientadora laboral, he canviat el LinkedIn, he actualitzat Infojobs, he omplert fulls amb dates, hores i llocs de cites d'entrevistes i, sobretot, he trobat ofertes i ofertes i ofertes que han acabat a Et trobaré feina.
Ofertes que han fet que em motivés, perquè si bé l'última entrada era depriment, avui escric amb la màxima il·lusió, perquè aquell grup de Facebook és màgic, perquè és gent estupenda, perquè cada setmana hi ha cinc persones mínim que fan contractes gràcies al seu creador, el Josep Azemà. Un deu per la iniciativa, un deu per la gent que col·laborem buscant i compartint, un deu per la recepció dels que hi ha i per les experiències que s'hi comenten. Gent maquíssima a qui seguiré ajudant encara que no m'hi dediqui compulsivament com ara, que estic mirant Loquo cada dos per tres i quan vaig pel carrer miro tots els cartellets de les botigues (i al final resulta que hi ha els horaris de la botiga o hi diu "wc solo para clientes").
El cas és que ara les webs de trobar feina estan bastant saturades, però tot és anticipar-se a tot. Veure l'oferta de pressa, contestar de pressa, escriure una carta de presentació súper motivada i no esperar que tinguin cent persones inscrites. I això es fa amb una gran xarxa de contactes. I a Twitter s'hi fan contactes, encara que el meu pare sempre digués que eren xorrades. Doncs aquest cop li toca menjar-se les paraules, perquè si demà no estaré enviant currículums serà per un bon noi twittero que va pensar en mi en el moment adequat. Merci, de debò. Suposo que el karma et torna tot allò que dónes. I jo m'ho he currat bastant aquests dies, perquè la felicitat d'algú que obté un sou gràcies a un cable teu és immensa. Doncs mira, ara em toca a mi.
I au, vaig a triar roba, que per visitar Can Barça s'ha d'anar estupendo. Els que encara busqueu, paciència, calma, i molt de morro, que tot arriba. Rastregeu fins l'últim racó d'internet i dels carrers de Catalunya (et trobaré feina us hi ajudarà) i veureu que vindrà :)
I VISCA EL BARÇA!
dilluns, 13 de maig del 2013
Maldecaps de ser a l'atur
Dissabte farà tres mesos que no treballo. Tres mesos de la reunió amb el jefe d'Anglaterra, l'Andy, que va començar amb un "it's hard to say this, guys.. We are closing Barcelona today". Tres mesos d'una plorera desconsolada i desmesurada que deixava entreveure un petit somriure que deia "no et preocupis, que d'aquí res trobes una cosa molt millor".
D'aquí a dues setmanes treballo, deia. Si a finals d'abril no he trobat feina pillo un avió i piro, m'és igual on, deia. I mira'm, mitjans de maig, tres mesos i seguim igual. Aturats. I ni tan sols sóc una de la gran llista d'aturats del país, perquè no el cobro, l'atur, encara. I el compte corrent que va baixant.
I si al principi, l'estiu passat, em limitava a buscar traductors i guies turístics, ara l'únic filtre que tinc és província de Barcelona, i anar passant llista intentant trobar una feina que combini públic amb idiomes. És que amb una botigueta on es parli anglès em conformo. Cambrers no, que el meu equilibri no és gaire bo, però no ho sé, tu.. tan difícil és? Tot és ple de comercials a porta freda i informàtics que sàpiguen de llenguatges i programes estranys, a més d'administradors i gestors d'empreses.
Hi haurà qui em digui que no em puc queixar, que he fet onze entrevistes i que a moltes d'altres he dit que no perquè he volgut. Però tots tenim un llistó, unes línies vermelles, uns topes que no passem, coses que no ens encaixen amb el que busquem. Perquè vulguis que no, una feina són vuit hores al dia, és sobre el que gira una vida. I les entrevistes només són oportunitats, que si no arriben a bon port queden en res..
I així duc tres mesos amb la mateixa rutina, sense saber si serveix de gaire. D'Infojobs molts t'accepten i només et truquen els timos o els becaris, Laboris ja vaig plegar perquè és inútil, Infoempleo encara espero que contestin, Adecco sempre negatiu, de Loquo ningú contesta cap mail, a Yaencontre només hi ha jefazos, igual que a Linkedin, el Feinaactiva del SOC cada dia va més lent, Infofeina no veig que pengin coses noves, igual que Turijobs, a Twitter encara vaig trobant cosetes..
I si jo no tinc sort, potser en pot tenir un altre, així que les ofertes que vaig trobant que no encaixen acaben penjades al Facebook de Et trobaré feina (que acaben a Trobarefeina.com), ofertes directes sense intermediaris per veure si algú dels que som al grup se'n pot beneficiar. Que hi ha qui diu que perdo el temps però és que, de moment, em consten tres casos de gent que té feina gràcies a una oferta que he copiat jo, i això no té preu :)
En fi, tres mesets que esperem que no en siguin quatre.. Teniu la simpatia i xispa personificades amb cinc idiomes, senyors de recursos humans, què més voleu?! Va, que ens ho passarem bé! Contracteu-me! :)
dimecres, 1 de maig del 2013
Doncs jo seguiré comprant Granini
Ja fa dies que volta per Twitter el tema del boicot a Granini, que com que els senyors de Granini diuen que les lleis catalanes se les passen pel forro blabla i que no etiquetaran en català, deixem de comprar Graninis per castigar-los i perquè vegin qui som i blablabla.
Però és que no entenc aquesta obsessió amb el pobre Granini, amb lo bons que són els seus sucs. Intenteu fer boicot a tot el que no està etiquetat en català. Intenteu-ho, que només podreu comprar marques blanques de supermercats d'aquí, que a veure, no dic que siguin dolentes, que hi ha qualitat, però a veure qui és el guapo que compra compreses o tampons de marca blanca, per dir un exemple.
Intenteu comprar roba etiquetada en català, a veure com coi us vestiu. O només comprar fruita en una fruiteria amb els noms de la fruita en català. O només electrodomèstics i aparells electrònics amb les instruccions en català.
No es pot, joder. No es pot. No es pot viure plenament en català. ENCARA no. Perquè això només s'arregla amb la puta independència i unes lleis que tothom pugui trobar vàlides i un únic català oficial perquè hagin de tenir els sants collons d'etiquetar en català. Perquè anem volent viure plenament en català i tant de merder per tenir els productes en la nostra llengua i després defensem que el castellà sigui oficial, molt bé, estupendo.
Però mentre això de la independència i la coherència i el català a tot arreu no arriben, senyors, jo seguiré comprant Granini, i Kellogg's, i compreses Evax i Ausonia, i iogurts Activia, i els productes que a mi m'agraden més i amb millor relació qualitat-preu o que m'aportin més, perquè no penso renunciar a qualitat només perquè a l'empresa en qüestió no li surti a compte etiquetar en català.
Ja vindrà el moment de poder exigir, a un i a tots. De moment, si no volem viure un calvari, deixem que facin.
Però és que no entenc aquesta obsessió amb el pobre Granini, amb lo bons que són els seus sucs. Intenteu fer boicot a tot el que no està etiquetat en català. Intenteu-ho, que només podreu comprar marques blanques de supermercats d'aquí, que a veure, no dic que siguin dolentes, que hi ha qualitat, però a veure qui és el guapo que compra compreses o tampons de marca blanca, per dir un exemple.
Intenteu comprar roba etiquetada en català, a veure com coi us vestiu. O només comprar fruita en una fruiteria amb els noms de la fruita en català. O només electrodomèstics i aparells electrònics amb les instruccions en català.
No es pot, joder. No es pot. No es pot viure plenament en català. ENCARA no. Perquè això només s'arregla amb la puta independència i unes lleis que tothom pugui trobar vàlides i un únic català oficial perquè hagin de tenir els sants collons d'etiquetar en català. Perquè anem volent viure plenament en català i tant de merder per tenir els productes en la nostra llengua i després defensem que el castellà sigui oficial, molt bé, estupendo.
Però mentre això de la independència i la coherència i el català a tot arreu no arriben, senyors, jo seguiré comprant Granini, i Kellogg's, i compreses Evax i Ausonia, i iogurts Activia, i els productes que a mi m'agraden més i amb millor relació qualitat-preu o que m'aportin més, perquè no penso renunciar a qualitat només perquè a l'empresa en qüestió no li surti a compte etiquetar en català.
Ja vindrà el moment de poder exigir, a un i a tots. De moment, si no volem viure un calvari, deixem que facin.
dijous, 11 d’abril del 2013
A punt d'una estona de cel a Perpinyà
Mil cops m'han repetit
que no té sentit
seguir aquesta història..
Però aquest temps robat
fa tirar endavant
fins poder arribar
FINS A PERPINYÀ!
que no té sentit
seguir aquesta història..
Però aquest temps robat
fa tirar endavant
fins poder arribar
FINS A PERPINYÀ!
I per uns breus moments,
una estona de cel.
Ja no importa el demés,
una estona de cel.
EL QUE DURA UN CONCERT
ÉS UNA ESTONA DE CEL.
una estona de cel.
Ja no importa el demés,
una estona de cel.
EL QUE DURA UN CONCERT
ÉS UNA ESTONA DE CEL.
Ganes, ganes, ganes de Pets! :D
dissabte, 30 de març del 2013
Pistutest
Un test que vaig fer a 3r de carrera.. Ara algunes respostes han canviat, però el deixo aquí perquè em fa il·lusió :) N'hi ha que estan fetes amb trampa, gairebé tothom en falla alguna o bastantes, però també hi ha qui les ha encertat totes..
1) Què puc menjar a qualsevol hora?
a) Arròs
b) Ou ferrat
c) Xocolata
d) Xiclet
e) Llet
2) M'agrada tota samarreta
a) Que sigui del Desigual
b) Que tingui un cor
c) Que tingui molts colors
d) Que em faci més prima
e) Que tingui escot
3)
|
El meu color preferit?
|
a)
|
Verd pistatxo
|
b)
|
Tots els colors
|
c)
|
Taronja
|
d)
|
Blau cel
|
e)
|
Lila
|
4)
|
Sempre dic que no em faria
res liar-me amb...
|
a)
|
el 20% dels tios, costa trobar-ne pero n'hi ha.
|
b)
|
el 80% dels tios, molts son
monos
|
c)
|
el 50% dels tios, meitat i meitat
|
d)
|
qualsevol tio que fos simpatic
|
e)
|
em costa moltíssim trobar algu
|
5)
|
Per superar un baixón, el
millor es
|
a)
|
tenir una cita
|
b)
|
un sopar amb els amics
|
c)
|
anar a la disco
|
d)
|
mati de pelu i tarda de
compres
|
e)
|
menjar el teu plat preferit
|
6)
|
La vida és...
|
a)
|
bonica i chula.
|
b)
|
una puta merda.
|
c)
|
un cami que fem sols
|
d)
|
l'única oportunitat que tenim
|
e)
|
una tómbola
|
7)
|
Què no falta al meu bolso?
|
a)
|
Xiclets
|
b)
|
L'iPod
|
c)
|
Un boli
|
d)
|
Tres paquets de Kleenex
|
e)
|
Tampons
|
8)
|
Per beure..
|
a)
|
43&pinya
|
b)
|
43&cola
|
c)
|
Martini&llimona
|
d)
|
Sangria
|
e)
|
Vodka&taronja
|
9)
|
Què és pitjor?
|
a)
|
Que se't vegi el tanga
|
b)
|
Tenir la marca del biquini
|
c)
|
No saber combinar colors
|
d)
|
Anar amb coll alt i màniga curta
|
e)
|
Que se't vegi la tira dels sustens
|
10)
|
Sempre dic que jo de gran..
|
a)
|
em casaré amb un ricachón
|
b)
|
viuré a Los Angeles
|
c)
|
seré poetessa
|
d)
|
traduiré HarryPotter 8
|
e)
|
tindré cinc fills
|
11)
|
No em fa ràbia la gent que
|
a)
|
camina amb talons per la
biblio
|
b)
|
fa servir estratègies per lligar
|
c)
|
porta l'etiqueta de la roba per fora
|
d)
|
fa els deures amb temps
|
e)
|
forra els llibres que llegeix en llocs públics
|
12)
|
Quant peso?
|
a)
|
50
|
b)
|
40
|
c)
|
47
|
d)
|
55
|
e)
|
42
|
13)
|
No m'agrada menjar
|
a)
|
pizza
|
b)
|
sushi
|
c)
|
entrepans
|
d)
|
peix
|
e)
|
peus de porc
|
14)
|
Per viure, el que mes
necessito és
|
a)
|
la música
|
b)
|
menjar
|
c)
|
mimos
|
d)
|
riure
|
e)
|
un llibre
|
15)
|
Una peli que no deixaria de
mirar mai
|
a)
|
Gladiator
|
b)
|
Algo para recordar
|
c)
|
PS I love you
|
d)
|
Chicas Malas
|
e)
|
Crepúsculo
|
16)
|
Des de quan Pistu?
|
a)
|
La mama m'ho ha dit sempre
|
b)
|
A 1r de BAT, per distingir-me
d'altres Annes
|
c)
|
Des de la uni
|
d)
|
Era un mote a Primària
|
e)
|
des de l'aparició del meu fotolog
|
Serà que t'has fet gran..
El cap de setmana passat vaig menjar pèsols per gust, fa una setmaneta vaig donar l'OK a una crema de bròquil (amb curri i gambes i formatge que gairebé no es notava, però bròquil) i avui he demanat coca de bolets amb ceba confitada en un restaurant.
Deu ser que, de mica en mica, em vaig fent gran.
(Aquest any ja en són 25, i si ho penses fa una cosa..!)
divendres, 22 de març del 2013
La vida molesta
No sé si no dormo de gana, de nervis, de ràbia, de subnormalitat o de tot alhora. La qüestió és que, ara, a les 5:55 i amb el llum apagat, la vida m'ha agafat forma de forat negre amb un huracà a dins, que tot s'ho emporta, s'ho menja, ho destrossa. I tota l'habitació em dóna voltes havent begut només una Voll fa moltes hores, i tinc la sensació que l'estómac se m'obrirà en algun moment i se'm menjarà.
Suposo que només vull que surti el sol, que la vida torni a agafar la roda de sempre i evitar tot aquest caos de merda i poder tornar a somriure i a dir que la vida és bonica i que mola sense sentir-me subnormal. La vida molesta, vaig dir l'altre dia. Molesta estar perdut i no poder ni dormir tranquil perquè tens una mosca que t'ho va com repetint tota l'estona. Molesta que sigui fosc i no poder tornar a encendre el llum interior. I molesta veure que abans tot això era una Pistu que molava moltíssim.
I no sé si tot això és per unes ulleres mal triades o per una feina que no arriba, no ho sé. Però necessito tornar a fa tres anys. O a l'energia de llavors. Suposo que també les trobo a faltar a elles. I a moure el cul a la disco.
En fi, que nits de merda les té tothom. Però estic cansada de nervis, de plorera, i de sentir-me inútil.
La vida molesta. Massa, depèn de com.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)